El Producte Interior Brut (PIB) català ha crescut un 2,4% anual des del 1975, un increment pràcticament en línia a l'augment del conjunt de l'Estat en el mateix període, que ha sigut del 2,39%, segons un informe presentat ahir pel Consell General d'Economistes i la Cambra de Comerç espanyola. En canvi, el PIB per habitant a Catalunya ha pujat un 1,65% des de 1975, per sota de l'1,75% de la mitjana espanyola. L'informe també mostra diferències del finançament autonòmic rebut des dels anys 90. En aquest cas, Catalunya i Madrid tenen un finançament per càpita al voltant de la mitjana mentre que sis comunitats -Astúries, Cantàbria, La Rioja, Aragó, Extremadura i Castellà Lleó- sempre han rebut més recursos que la mitjana.

Per contra, la Regió de Múrcia i el País Valencià són els únics territoris que reben recursos per càpita inferiors a la mitjana espanyola en les dues últimes dècades.

Pesos diferents

Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi «45 anys d'evolució econòmica, social i empresarial de les Comunitats Autònomes a Espanya (1975-2020)» elaborat per la Cambra de Comerç d'Espanya i el Consell General d'Economistes d'Espanya. L'informe, presentat ahir, destaca el pes de les diferents comunitats sobre el PIB espanyol. Així, el percentatge de Madrid i Catalunya se situava durant el 2019 en el 19,9% i 19,4%, respectivament. D'aquesta manera, l'economia madrilenya ha avançat a la catalana en incrementar el seu pes sobre el total estatal en gairebé tres punts percentuals des de 1975.

També destaca en aquest període la reducció del diferencial entre regions del PIB per habitant respecte a la mitjana estatal, que ha passat de 95 punts percentuals el 1975 a ser tan sols de 65 punts percentuals en 2019, sent fonamentalment per l'acostament de les regions més desfavorides.