L'ésser humà des de la prehistòria es mou a base de comptes i de contes. Entre els primers vestigis dels humans tenim els collars de comptes, i al voltant del foc tribal s'explicaven contes. Quan som petits, els pares ens expliquen contes i ens ensenyen a contar.
Podríem dir que a l'empresa, i especialment si és familiar, tot són comptes i contes. I no em refereixo al fet que tot el que no són comptes són contes (el que no són pessetes són punyetes, dèiem abans de l'Euro). Perquè l'empresa funcioni els comptes han de sortir, han de quadrar. Els objectius han de ser quantificables. Els plans d'acció han d'estar sostinguts per comptes previsionals. Els comptes s'han d'aprovar pels socis, i convé que les comprovi un auditor de comptes. Però l'auditoria el que fa és comprovar que s'està complint la normativa comptable i fiscal. En tot cas, és recomanable comprovar de primera mà els saldos dels comptes bancaris i les disposicions de crèdits, perquè la caixa és per l'empresa com l'aire per les persones.
Els contes han de veure amb conèixer els orígens i la història de l'empresa, i de la família en el seu cas. Els contes també són la visió de com es veu l'empresa a llarg termini i les seves relacions amb la família, i el motiu per fer el camí (missió). Per tenir col·laboradors implicats, aquests han de comprar el conte de l'empresa. Per vendre els productes moltes vegades cal explicar un conte que enganxi als consumidors.
Els contes a més d'atractius han de ser creïbles, és a dir, que no poden ser contes xinesos.
Tant les comptes com els contes poden significar baralles. Diu el refrany que «comptes llargs, baralles segures», i que «a contes nous, baralles velles». Si els problemes no es tanquen de forma correcta tornaran a sortir. Els deutes poden ser emocionals, i ressorgir. Les situacions tendeixen a repetir-se, inclòs de forma generacional, si no s'han resolt de forma adequada.
Per finalitzar, recordar que va ser condemnat a vagar eternament el comte (Arnau) del conte, per no liquidar bé el compte.
