La crisi de la covid ha posat punt i final a tres anys d'hipoteques d'habitatges a l'alça a Girona. Segons les darreres dades de l'INE, la pandèmia va fer caure un 10,1% el nombre de contractes hipotecaris per adquirir un pis o una casa a la província. En total es van registrar 5.635 signatures, 630 menys que el 2019. Es trenca així una dinàmica ascendent des del 2017, data en la qual el volum d'hipoteques va començar a recuperar-se de la gran sotregada de la crisi immobiliària del 2008. L'any 17 hi va haver 5.001 noves hipoteques. L'exercici següent es va tancar amb 5.845 signatures, i l'any abans de la pandèmia la xifra va agafar embranzida amb 6.265 noves hipoteques.

Ara bé, la caiguda d'hipoteques d'habitatges és major a Girona que la mitjana de Catalunya, que es va situar al voltant del 8,6% negatiu. Al conjunt d'Espanya el descens encara va ser menor, concretament del 7%.

El capital prestat va arribar als 775 milions d'euros de capital, igualment una xifra inferior als 778,2 milions desemborsats el 2019. En aquesta línia, l'import mitjà es va situar al voltant dels 137.533 euros. Això va fer que els préstecs fossin 13.000 euros més cars de mitjana que l'any anterior a la crisi. La pandèmia també va fer caure fins a mínims el nombre d'hipoteques cancel·lades. En concret n'hi va haver 4.520, la dada més baixa almenys des del 2008.

Any marcat pel virus

El nombre d'hipoteques sobre habitatges al conjunt de Catalunya va davallar fins a les 53.657, igualment la xifra més baixa des del 2017 (50.881). Pel que fa al capital prestat, va ser de 9.796,8 milions d'euros, xifra que representa un increment de l'11,9%, segons dades recollides per ACN. Això va fer que l'import mitjà per préstec fos de 182.581 euros, força superior al de la província de Girona. En un any marcat per la pandèmia de la covid-19, al conjunt d'Espanya, la xifra d'hipoteques sobre habitatges va retrocedir un 7,6%, fins a les 333.721, mentre que el capital prestat també es va reduir, en un -0,8% i fins als 45.020 milions d'euros.

Catalunya és la tercera comunitat amb més hipoteques subscrites, superada per Andalusia (63.519) i la Comunitat de Madrid (60.494), mentre que en capital prestat va ser la segona, amb 9.796,8 milions d'euros, i només superada per la Comunitat de Madrid, amb 11.134 milions d'euros, un 7,4% menys.

Si es té en compte només el desembre, la xifra d'hipoteques subscrites a Catalunya va ser de 4.336, un 1,4% més que el desembre de l'any anterior, però un 8% menys que al novembre, segons les dades provisionals de l'INE. El capital prestat es va elevar fins als 689,7 milions d'euros, és a dir, un 8,2% més que al mateix mes del 2019, però un 8,1% menys que al novembre. L'import mitjà per hipoteca va ser 159.056 euros.

Com en el global de l'any, Catalunya es va situar com a tercera comunitat amb més hipoteques subscrites, per darrera Andalusia (4.933) i la Comunitat de Madrid (4.682) i la segona amb més capital prestat, per darrera la Comunitat de Madrid, amb 881,1 milions d'euros.

Una modificació que funciona

El soci de l'àrea d'assessorament legal del sector financer de KPMG Advocats, Alfonso González Espejo, va assegurar que les modificacions legals introduïdes amb la llei de contractes de crèdit immobiliari per a afavorir el canvi dels contractes cap a tipus fixos «han donat un cert resultat».

Segons indica l'expert, després del canvi de condicions, el percentatge d'hipoteques a interès fix ha augmentat del 17,5% al 36,6%, mentre que el d'hipoteques a interès variable ha disminuït del 81,5% al 60,3%. El soci de KPMG va valorar les dades d'hipoteques que es van signar a Espanya en 2020, de les quals el 50,6% es va constituir a tipus variable, enfront del 49,4% de tipus fix.

«Persisteix la tendència ascendent en la contractació de préstecs a tipus fix, que compten amb un ampli ventall d'ofertes comercials especialment atractives en el mercat, fins al punt de presentar un empat tècnic entre tots dos tipus de productes, que no era imaginable fa uns anys», va apuntar. El soci de KPMG també va ressaltar la dada del mes de febrer, que «apuntava clarament una tendència alcista» que posteriorment va ser interrompuda per l'impacte de la pandèmia en l'economia en general i en el mercat immobiliari en particular.