27 de febrer de 2021
27.02.2021
Diari de Girona

Empreses més compromeses: l'herència de la pandèmia

Més automatització, més teletreball i menys viatges de negocis són els tres factors que el Nobel d'Economia Christopher Pissarides pronostica que es mantindran en el temps

26.02.2021 | 23:55
Les empreses s'han adonat que la productivitat es manté amb el teletreball.

La COVID-19 tindrà conseqüències un cop deixi de considerar-se una pandèmia i la vida es normalitzi. Alguns dels canvis que s'han produït en els hàbits de la població –tant en termes laborals com de consum i personals– es mantindran en el temps i, a nivell econòmic, això tindrà conseqüències. Ho va dir Christopher Pissarides, economista i Premi Nobel, en la primera jornada de la nova temporada de Mobile Talks. La iniciativa, impulsada pel Mobile World Capital Barcelona, va analitzar durant la primera sessió de l'any, en format telemàtic, el futur de la feina i el consum. Segons Pissarides, en general, les empreses seran més responsables amb els seus treballadors, amb el medi ambient i amb la salut. Un augment de l'automatització i el teletreball i una reducció dels viatges de negocis són els tres elements principals que prevaldran els anys posteriors al coronavirus.

«La pandèmia introdueix una característica molt important: ens diu que la proximitat humana no és bona per a nosaltres; aquest canvi tindrà un gran impacte en l'economia», assegura Pissarides. El problema és que no sabem quan podrem tornar a estar a prop de les persones. Els tres principals salts de l'economia que preveu el Premi Nobel ja havien començat a produir-se abans de fa un any, quan es van començar a diagnosticar els primers casos de COVID-19 a Europa. Aquesta importància de mantenir la distància amb la resta de la població, que inclou tant familiars i amics com companys de feina i contactes professionals, l'únic que ha fet és accelerar aquests canvis que ja s'havien iniciat.

Una major automatització de processos hi va directament lligat: «Si les màquines fan la feina de certs treballadors, hi ha més distància entre els empleats», indica Pissarides. El teletreball també serà un altre must de l'economia postpandèmica. «Moltes empreses s'han adonat que els seus empleats són igual de productius des de casa: les previsions situen en un 15% o 20% la feina que es farà a distància d'aquí a uns anys», explica l'economista. Això vol dir que, de mitjana, la població amb feines aptes per al treball en remot desenvoluparà les seves tasques des de casa un cop a la setmana. I el tercer factor s'emmarca en els viatges. Pissarides parla de «l'efecte Zoom» en la comunicació, que farà que molts desplaçaments per fer reunions físiques desapareguin. «El turisme d'oci es recuperarà, però els viatges de negocis no ho faran», preveu.

Per què es conservaran aquests tics presos de mesos de confinaments i restriccions? «La pandèmia ens ha obligat a desenvolupar noves tecnologies que seguiran essent útils després»", assegura Pissarides. Els exemples són clars: Amazon i Zoom són els principals. L'altra raó és que els canvis d'hàbits han estat massius: «Si un treballador un dia diu que començarà a treballar des de casa, tothom el mirarà estranyat; però amb la pandèmia ho hem fet tots en massa».

En aquest sentit, la investigadora de Humaint Sogül Tolan va explicar durant el debat posterior a la xerrada de l'economista que «hem vist la dependència que tenim de les plataformes digitals, que ens faran ser més eficients, més productius i més rics». «El que hem d'assegurar ara és que es respecta la dignitat humana», va afegir.   

Empleats, salut i medi ambient

Quina conseqüència tindrà tot això? Empreses més compromeses. Segons el Premi Nobel, les empreses aprendran a ser més eficients i, el que és més important, «tindran molt en compte els interessos dels seus treballadors». La salut i la interacció social juguen un paper essencial en aquesta transició. De fet, a la taula rodona posterior, el director general de Nestlé Espanya, Jacques Reber, va explicar que la seva empresa va fer un gran esforç els primers mesos de pandèmia: «El que teníem més clar quan va començar, era que volíem que la nostra gent estigués segura». És per això que van garantir la feina de tots els empleats durant un any.

Per la seva banda, el director de la patronal de supermercats Asedas, Ignacio García-Magazo, assegura que un dels reptes més immediats del seu sector és la sostenibilitat, ja que el comerç electrònic complica el fet de reduir la contaminació. La clau resideix en la «proximitat digital», va dir. «La logística ha de ser sostenible i ha de tenir en compte el problema de la mobilitat als centres de les ciutats; a més, els envasos han d'anar cap a una economia circular», va explicar. En aquest sentit, Pissarides defensa un redisseny de les ciutats. «Si surto de l'oficina, tinc sis o set cafeteries al voltant; si surto de casa, no en tinc cap», explica.  

Igual que el teletreball, l'ecomerce també tindrà un paper destacat en la redefinició dels nuclis urbans. El cofundador de Glovo Sacha Michaud va recordar que el delivery ha estat considerat un servei essencial des del primer estat d'alarma.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook