De vegades, des dels partits polítics, els sindicats, les institucions públiques o els mitjans de comunicació, es demanen un excés de responsabilitats o es culpen els empresaris de problemes de la societat de forma molt gratuïta, i els creen mala fama.
Segurament, tots coneixerem algun empresari amb males pràctiques com: no pagar les hores extres, permetre la bretxa salarial de gènere, generar un alt nivell de contaminació, etc. Però ni de bon tros aquestes excepcions poden representar un col·lectiu tan rellevant en la nostra vida laboral.
Winston Churchill va dir: «Molts miren l'empresari com el llop al qual cal abatre; altres el ?miren com la vaca a la qual cal munyir; però molt pocs el miren com el cavall que estira el carro».
Analitzant aquesta frase, tan desagradable com real i encara actual, m'apareixen dues preguntes:
1. Qui pensa que s'han d'abatre els empresaris? Ells dinamitzen l'economia, creen ocupació, generen riquesa.
2. Qui pensa que es pot munyir un empresari? Òbviament han de pagar impostos i col·laborar en l'economia de país, però un ?empresari, per exemple, amb massa càrregues fiscals, té molt complicat sobreviure. Els empresaris, a través de crear llocs de treball, són els millors vehicles per redistribuir la riquesa. Les empreses són el millor instrument per fer justícia social i la major garantia perquè els països progressin i es desenvolupin equilibradament, democràticament i cordialment entre els seus habitants.
3. I l'única part de la frase que m'agrada: «El cavall que estira el carro».
Doncs sí, per norma general ser un empresari suposa:
1. Aportar una gran dedicació. La vida de l'empresari és molt dura, sobretot en els moments inicials de la creació d'un negoci. Se sap quan es comença a treballar però no quan s'acaba.
2. Desenvolupar moltes aptituds i ser capaços de posar-les en pràctica totes alhora. Un empresari és pare, metge, psicòleg, administrador, obrer, xofer, estratega, electricista, pintor, conseller, és un amic.
3. Un empresari ha de conèixer com el palmell de la mà l'àmbit en el qual treballa. Formar-se i renovar-se contínuament per controlar l'evolució del mercat.
4. Assumir risc econòmic, tant com a inversió inicial, com suportar la variacions d'ingressos d'un mes a un altre, la morositat dels clients, etc.
5. Pagar tots els costos del negoci: impostos, assegurances, sous, locals i altres serveis.
6. Conviure amb la incertesa pel que fa al creixement i consolidació del projecte empresarial, essent els responsables últims de cada decisió, de cada èxit i de cada fracàs.
7. Tenir un alt grau d'autoexigència i disciplina.
8. Complir amb les normes i estàndards de qualitat.
9. Treballar per a la satisfacció dels «jefes» que són els clients.
10. Tractar amb les reclamacions i peticions dels treballadors perquè aquests sentiran que els estan «explotant», sense entendre que l'empresari està compartint el benefici i no el risc amb ells.
Ser empresari no és fàcil. A més, si les coses li surten bé, apareixerà l'enveja en el seu entorn i molts l'acusaran de frau, de tenir connexions amb les altres esferes, de tenir sort, i el criticaran per tot. I si surten malament les coses, li diran que és estúpid perquè ja es veia a venir.
Per tot això, ser empresari és una de les tasques més honroses i dignes d'admiració que existeixen. Per això, els felicito, els admiro, els aplaudeixo i els dono suport! Gràcies per ser un empresari!
