Malgrat l'existència d'un dret a la igualtat salarial a la Unió Europea, la bretxa en la remuneració d'homes i dones segueix sent del 14,1% i del 33% en el cas de les pensions. Per revertir definitivament aquesta situació, la Comissió Europea ha llançat una proposta de directiva amb l'objectiu de garantir una major transparència salarial i un millor accés a la justícia de les treballadores que pateixin discriminació, amb sancions efectives, proporcionades i dissuasòries per a les empreses infractores, que hauran de definir i aplicar els Estats membres. Brussel·les també reclama la introducció d'indemnitzacions per a les víctimes de la discriminació salarial.

«El mateix treball mereix igual salari i per a la igualtat de remuneració es necessita transparència. Les dones han de saber si els seus ocupadors les tracten de manera justa i quan no sigui el cas han de poder defensar-se i obtenir el que es mereixen», va recordar la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen, en referir-se a una proposta que encarrega als Estats membres que estableixin un sistema de sancions, amb diferents llindars en funció de la gravetat de la infracció i la durada. Segons Brussel·les, les sancions podrien incloure per exemple la revocació de determinats beneficis públics o ajudes.

La proposta, que ara haurà de ser negociada entre els Vint-i-set i el Parlament Europeu, inclou una bateria de mesures per garantir transparència en la remuneració dels treballadors. En primer lloc, els empresaris estaran obligats a donar informació sobre el nivell inicial o una escala salarial en l'oferta de feina o abans de l'entrevista de treball i no podran sol·licitar als candidats informació sobre el seu historial salarial passat. A més, els treballadors tindran dret a demanar informació sobre el nivell de remuneració individual i el nivell de remuneració mitjà, per sexe, per a les categories d'empleats que fan la mateixa feina. Brussel·les ha optat per legislar davant els limitats avenços dels últims anys, que mostren que encara faran falta dècades per acabar amb la bretxa salarial.

Les empreses de més de 250 empleats hauran a més de publicar informació sobre la bretxa salarial entre homes i dones dins de l'empresa i internament proporcionar informació sobre la bretxa per categories de treballadors que realitzen la mateixa feina o d'igual valor. En el cas que els informes revelin una bretxa d'almenys el 5% i quan l'empresa no pugui justificar-ho en factors objectius neutrals al gènere, els empresaris estaran obligats a realitzar una avaluació salarial, en cooperació amb els representants dels treballadors. Segons la Comissió Europea, l'obligació d'informació no suposarà una càrrega financera excessiva per a les empreses. El cost anual d'informar la plantilla, segons les seves estimacions, serà d'entre 379 i 890 euros.

L'empresa haurà de provar

El pla també inclou mesures per garantir un millor accés a la justícia per a les víctimes de la discriminació salarial. Segons la Comissió, els treballadors afectats podran rebre una compensació, inclosa la recuperació total dels pagaments endarrerits i les bonificacions o pagaments en espècie relacionats. A més, la càrrega de la prova estarà sobre l'empresa i serà ella, i no el treballador, qui haurà de provar que no hi ha hagut discriminació en el sou. Finalment, la directiva deixa en mans dels estats membres l'establiment de sancions concretes per a les empreses que violin la regla de la igualtat salarial, encara que, segons fonts de la Comissió, han de ser dissuasives. Els organismes d'igualtat i els sindicats podran actuar en procediments legals o administratius en nom dels treballadors i liderar també demandes col·lectives.

Principi d'igualtat

El principi d'igualtat salarial no implica que tots els treballadors hagin de rebre el mateix salari, sinó que qualsevol diferència s'ha de basar en criteris objectius al marge de la condició d'home o dona. De fet, la proposta inclou un concepte ampli de remuneració que té en compte no només el salari bàsic, sinó que inclou també altres elements ja siguin en diners o en espècie que els treballadors rebin directament o indirectament com bonus, ajudes per habitatge...