Quan la lloretenca Noelia Garvin va finalitzar el cicle de grau mitjà de confecció i moda tenia clar que no volia seguir amb els estudis d'aquesta especialitat. Va fer les maletes i es va traslladar a Elx, la meca de la indústria del calçat, per fer el grau superior que realment apassionava a una «boja de les sabates» com ella. Va decidir que el seu projecte de final de grau de Disseny de Calçat havia d'inspirar-se en un producte artesanal, amb materials de proximitat i que reflectís l'esperit mediterrani. «Vaig fer unes espardenyes, i aquí va començar tot».

Little Fish Shoes va ser el nom que Garvin va triar per iniciar la seva aventura empresarial. «Little perquè així em diuen els meus amics; i Fish perquè el meu signe del zodíac és peixos, i perquè estem a la Costa Brava». Va començar a fer els models des de casa i els venia a través d'Instagram i des del centre mèdic d'estètica de la seva cosina, amb un estand al costat de la pedicura. Després va trobar un local a Lloret, el va començar a pintar i va fer un viatge a Elx per proveir-se de materials. «I l'endemà, va i ens confinen per la covid».

Aprofitar l'aturada

Garvin va aprofitar la inoportuna aturada per fer molt d'estoc, acabar d'arreglar la botiga (quan es podia sortir) i planificar el negoci. «La veritat és que em va donar marge per pensar el que havia de fer». Una mica abans de la desescalada ja estava fent comandes per les xarxes, però quan finalment va poder obrir «va ser un boom». Internet i el boca-orella havien fet el seu efecte i l'èxit va trucar la porta del seu local acabat d'estrenar.

«La botiga és també un taller. A banda del mostrari de models, hi ha l'opció de personalitzar el calçat. El client ve, tria la sola, els materials (pell, cuir, sintètics, estampats, teixits), i se'l fa al seu aire. Jo li medeixo el peu i el guio fins que trobem el model desitjat». I allà mateix, Garvin confeccciona una espardenya a mida, en un temps que, si no hi ha cua, oscil·la al voltant de l'hora i mitja. «És el que més m'agrada. He volgut que fos una botiga-taller, perquè així vegin que realment soc jo qui faig les espardenyes». Durant l'estiu va fer més de 300 espardenyes, sense comptar les que ja tenia en estoc. La major part de la clientela és gent de Lloret i els municipis del voltant, però també té compradors «molt fidels» a França, i les xarxes han permès fer arribar els seus productes a clients de Sevilla, Madrid o Galícia.

Després de l'estiu, la temporada baixa i una nova onada de covid i de restriccions va tornar a reduir l'afluència de clients. Això l'ha obligat a congelar diferents projectes, com ara la creació d'una línia de bosses de mà i altres complements. «Amb les restriccions, vaig veure que potser no era bona idea. Vaig dir-me: ´estalvia, que no sabem què passarà'».

Ara torna a estar, en certa mesura, en una situació similar a la de fa un any. Llavors també va haver de tirar dels estalvis aconseguits gràcies a la seva anterior feina en una botiga de roba, i també llavors les circumstàncies la van obligar a fer una parada tècnica que està aprofitant igualment per fer estoc de cara a aquesta temporada. La diferència és que ara la gent la coneix i li reconeix la seva feina. El gener passat el Consell Comarcal de la Selva li va atorgar un premi a la millor iniciativa empresarial, un guardó que implica un servei d'assessorament i un pla de «Mentoring Premium» durant tot el 2021.