En l'actualitat els professionals de la vinya, l'horta, la fruita dolça, l'olivera, la planta ornamental, el conill, el porcí o l'equí, no poden accedir als ajuts directes de la política agrària comuna. Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya considera que tots els sectors haurien de poder tenir accés aquest suport econòmic. Segons l'organització agrària, això seria possible si quedessin exclosos «els agricultors de sofà» (aquells que no es dediquen a l'agricultura com a activitat principal), i si unes poques grans empreses no acumulessin el gruix del finançament europeu. JARC considera que un pla estratègic català donaria millor resposta a les necessitats del camp català. «Si això no és possible, el segons pilar de la PAC, els Plans de Desenvolupament, continuï sent regional (autonòmic) per poder-lo adaptar a les necessitats dels agricultors i ramaders catalans».

Els joves, al centre

Segons Jarc, la política europea ha de posar «els joves al centre», i facilitar la seva incorporació al sector agrari per garantir el relleu generacional al camp. «Està en joc la sobirania alimentària, l'enfortiment del teixit econòmic, la cura de la natura i el manteniment d'unes zones rurals vives», afirma Joan Carles Massot, president de JARC.

Segons opina l'organització, el camp «és una activitat essencial que hauria de resultar atractiva per als joves». Amb aquest objectiu, l'entitat reclama que les administracions competents vetllin perquè s'acabi amb les pràctiques deslleials entre els diferents agents de la cadena alimentària, així com amb relació als acords amb països tercers. Els productors europeus han de competir amb els preus de productes extracomunitaris, en desigualtat de condicions. El camp a Europa compleix unes normatives sanitàries i laborals molt més exigents i estrictes que molts dels països extracomunitaris que importen els seus productes.