20 de març de 2021
20.03.2021
Diari de Girona

Next Generation Gi

19.03.2021 | 22:55
Instal·lacions de Costa Brava a Riudellots, que opta a un projecte del Next Generation.

Les comarques de Girona generen el 9,3% del PIB de Catalunya i representen el 9,9% de la seva població. Del 2008 al 2018 van experimentar una pèrdua sostinguda del PIB per càpita segons l'estudi d'Evolució de l'economia gironina de la Universitat de Girona. Si segmentem per sectors i comarques, trobem algunes diferències rellevants. El Gironès, la Selva i el Baix Empordà van mantenir el PIB per càpita, l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany van créixer un 5,75%, i un 18,4%, respectivament, i, en canvi, el Ripollès i la Cerdanya van decaure un 12,3% i un 23,6%, per aquest ordre. Els sectors industrials van evolucionar positivament, amb el sector alimentació i el sector químic com a principals tractors. El sector serveis també mostrar una evolució favorable, mentre que l'agrari va mantenir-se i, en canvi, el sector construcció es va reduir dràsticament del 16,13% del PIB el 2008, al 6,91%, el 2018.

Amb la pandèmia global de la covid-19, la província de Girona va tancar el 2020 amb una caiguda del 14,2% del PIB, liderant la davallada catalana de mitjana -11,4%, i com a cinquena província a l'estat espanyol -que ha caigut en global un 11%-, després de les illes Balears (-27%), Las Palmas (-21%), Santa Cruz de Tenerife (-19%) i Màlaga (-17%), províncies on el sector turístic té un pes més rellevant. Si ampliem el focus, aquest mateix any 2020, l'economia mundial s'ha contret un 3,5%.

En aquests darrers mesos, a tot el món, els països han implementat diferents mesures generals i sectorials per protegir l'economia dels efectes de la pandèmia i han enunciat i llançat plans de recuperació. A Europa per contribuir a reparar i superar les conseqüències econòmiques i socials causades per la irrupció del coronavirus, la Comissió Europea, el Parlament Europeu i els dirigents de la UE han posat en funcionament un pla de recuperació per liderar el camí cap a la sortida de la crisi i establir les bases per a una Europa tecnològicament avançada i més sostenible. És el pla de recuperació per a Europa, més conegut com Next Generation EU.

El Next Generation EU és un instrument temporal que neix per impulsar la recuperació econòmica i social i superar els efectes de la pandèmia. Serà el major paquet d'estímul mai finançat a través del pressupost de la UE. Un total de 750.000 milions d'euros en 6 anys, fins a finals de 2026, que ajudaran a reconstruir i transformar l'Europa posterior a la covid-19, per tal que sigui més ecològica, digital i resilient.

Per a Espanya, el programa Next Generation EU representa un total d'aproximadament 60.000 milions d'euros en transferències no reemborsables i un volum màxim de 80.000 milions d'euros en préstecs.

Malgrat les incerteses en la implementació i gestió dels fons que hi ha en aquests moments, per a les comarques de Girona, aquesta pot ser una molt bona oportunitat per recuperar l'economia i transformar el model econòmic en la línia que s'ha concebut el Next Generation EU. Per les seva dimensió, per la seva durada en el temps i per la seva excepcionalitat, es fa difícil pensar que hi pugui haver cap mecanisme similar o equivalent al Next Generation EU mentre aquest duri, i també en els anys posteriors. Aprofitar-lo pot ser un punt d'inflexió, deixar escapar l'oportunitat o no aprofitar-ne tot el potencial, un error estratègic.

L'economia gironina és variada. Amb algunes comarques amb una activitat econòmica industrial més rellevant com la Garrotxa, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva i amb d'altres com la Cerdanya, el Baix i l'Alt Empordà o el Gironès, molt més orientades als serveis. En general però, el PIB dels sectors industrials (amb un 22,83%), és més alt que el percentatge mitjà del PIB industrial del conjunt de Catalunya, amb un 20,7%. A l'altre costat, el PIB del sector serveis és del 67,90% mentre que en el conjunt de Catalunya és superior (72,96%).

És estratègic que a Girona els principals agents públics i privats del territori uneixin esforços i treballin amb una visió àmplia i llarga per definir els principals àmbits de recuperació i transformació econòmica del territori i es conjurin per portar-los a terme i implementar-los en els propers anys. Per accelerar la transformació digital de l'economia, per implantar la transformació circular i la sostenibilitat, per fer-la més robusta davant els cicles econòmics negatius. En els darrers anys, l'economia gironina ha fluctuat amb la dinàmica econòmica de l'entorn general, però amb un comportament més accentuat. Girona creix per sobre la mitjana quan l'economia creix i cau més que la mitjana quan l'economia decreix.

Cal comprendre l'economia gironina d'avui i projectar-la. Concebre el model econòmic que ve, entenent alhora la pulsió mundial cap a la transformació digital i la consciència ecològica, i les necessitats concretes i especificitats del territori. Definir com serà aquest procés de transformació en projectes concrets i implementar-los. A les comarques de Girona alguns àmbits com la indústria, el coneixement, l'aigua, l'alimentació, la salut i el turisme són especialment preponderants, compten amb actors clau indiscutibles i afronten perspectives rellevants en aquests dos pilars de digitalització i transformació circular. Tenim empreses, entitats públiques i privades i proveïdors de coneixement amb volum, capacitats i experiència per liderar el procés i dur endavant projectes veritablement transformadors, amb les empreses com a principal element generador de prosperitat i de llocs de treball i els ODS, objectius de desenvolupament sostenible de la ONU, com a marc o guia.

Desenvolupament ja és digitalització, coneixement i consciència ecològica. El món d'aquí a uns anys estarà més connectat, serà més tecnològic i més sostenible. Avui, la pregunta és: estarem preparats per competir-hi? Caldrà veure si hem estat prou ràpids, prou eficients, prou ambiciosos, prou encertats, en aquesta transformació. Transformar implica innovació, però també inversió, comporta visió i també acció, requereix consens i visions compartides, però també lideratge. Transformar-nos ja ho hem fet amb la disrupció de la pandèmia, no hi havia alternativa. Ara cal fer-ho amb sentit estratègic i econòmic, amb propòsit. Sense oblidar, ni desatendre les urgències de la pandèmia i l'economia d'avui i alhora afrontant i responent als reptes dels propers anys. Els Next Generation EU són l'eina que Europa ha preparat per accelerar aquesta recuperació i transformació. Aprofitem l'oportunitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook