21 de març de 2021
21.03.2021
Diari de Girona
Pere Cornellà

«Si no es va dubtar en rescatar la banca, per què amb el turisme, el comerç o l'hostaleria sí?»

«Els ajuts del Govern són insuficients, i no sabem com s'aplicaran, quan ni per a qui; necessitem previsió i saber amb quins recursos comptarem»

21.03.2021 | 00:10
El president de PIMEC Girona, Pere Cornellà.

President de PIMEC Girona i vicepresident de PIMEC. Empresari, és director general de Cafès Cornellà, companyia en la qual treballa des de 1985. Ha estat vicepresident de PIMEC Girona i, des de l'any 2013, és president de la divisió gironina de la patronal de les petites i mitjanes empreses.

El procés electoral a PIMEC va tenir dues candidatures amb idees contraposades i amb algunes acusacions i retrets. Això ha dividit les pimes?
El que es va viure va ser un intent d'instrumentalització de PIMEC, que és d'àmbit privat, per part d'una opció política com és l'ANC. Jo crec que, en lloc de dividir, el resultat les ha enfortit. Amb una participació del 50%, el 83% dels vots van ser per a la llista d'Antoni Cañete, i només el 16% per la de Pere Barrios.
Quins són els objectius del seu mandat?
Desenvolupar la candidatura, que hem anomenat «Activisme Empresarial». És a dir, situar les pimes, que som majoria aclaparadora del teixit econòmic i empresarial de Catalunya, al pont de comandament de les decisions empresarials. I, sobretot, amb una premissa: abans de prendre decisions, pensem en petit.
Pensem en petit?
Tot el sistema normatiu espanyol i català està basat en decisions que van en contra de la Small Business Act de la Unió Europea, que diu al legislador: abans de tirar una nova línia de codi normatiu, primer pensi en petit.
En quins àmbits cal pensar en petit?
En tots els àmbits, en els fiscals i normatius. Pensem en un petit taller de fusteria. Ha de justificar pràcticament les mateixes qüestions a nivell medioambiental, administratiu i fiscal que una gran companyia de 1.000 treballadors.
Creu que hi ha un greuge comparatiu?
Mirem el cas de l'energia. Estem pagant l'energia més cara d'Europa. Si mirem les tarifes, veiem que les grans companyies paguen tarifes molt més econòmiques que les pimes. Les grans empreses paguen un impost de societats uns quants punts per sota del que paguen les pimes. I quan hi ha ajudes, es mobilitzen ràpidament grans recursos per a les grans companyies. Pensar en petit vol dir no discriminar favorablement a favor de les grans empreses.
Un informe de PIMEC subratllava al desembre que el 16% de les pimes gironines tancaria si una nova onada imposa més restriccions.
És molt preocupant. Es van prendre unes mesures que van ser adequades amb la figura dels ERTOs i dels ICOs. Però eren mesures vàlides per un temps molt curt i concret, que deixen de ser-ho quan aquestes situacions s'allarguen de manera indefinida. Ens alarmem quan veiem que no apareixen enlloc ajudes directes o indirectes. Si no es cuida el teixit que et paga els impostos, mai es podran fer polítiques socials.
El Govern espanyol ha aprovat recentment un paquet d'ajudes d'11.000 milions d'euros, dels quals 7.000 són directes.
Totes les plataformes empresarials hem dit per activa i per passiva que aquests ajuts són insuficients. Algunes fonts parlen que haurien de ser 40.000 milions d'euros. I no sabem com s'aplicaran, quan i per a qui. Necessitem planificació, previsió i saber amb quins recursos comptar.
Quina seria la solució, per a PIMEC?
Focalitzar els ajuts en els sectors més perjudicats. A comarques gironines són el comerç, el turisme i l'hostaleria. Hauríem d'estar parlant ara mateix d'un rescat. Si no es va dubtar en rescatar la banca, perquè es dubta en aquests àmbits tan importants? També hi hauria d'haver condonació d'impostos, taxes i serveis. Que els crèdits que les empreses han hagut de contraure s'allarguin i es reestructurin. I sobretot, un altre sistema de governança.
Alguns experts alerten sobre l'increment d'empreses «zombi»: les que no són viables però que sobreviuen pels ajuts públics i les mesures anticovid. N'han detectat a Girona?
No n'hem detectat. Veníem d'uns períodes de recuperació econòmica i de dinamització d'exportacions important. Això vol dir que les empreses tenien capacitats de viabilitat molt bones. El que sí que hi ha és una necessitat imperiosa de solvència. I si això s'allarga, llavors vindran els impagaments, els concursos i les fallides. Què passarà? Destrucció del teixit empresarial, que tardarà molts anys en recuperar-se.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook