Catalana de Serveis Financers mira cap al futur. La cooperativa, una alternativa de banca ètica, ha ampliat capital i obté beneficis per primera vegada des que va veure la llum. En aquest canvi hi té a veure una renovació de la junta rectora sorgida després d'un procés de reestructuració iniciat el 2019. Els socis van decidir en assemblea general canviar l'antic òrgan rector per un altre que no fos «personalista», i el nou consell ha posat fil a l'agulla per convertir l'entitat en un actor a tenir en compte en el sector de les finances socials de Catalunya. Els objectius són clars: en els propers mesos esperen doblar el nombre de socis (actualment són uns 150), i a cinc anys vista preveuen arribar als cinc milions d'euros de capital, una fita que els permetrà plantejar-se si es converteixen en una cooperativa de crèdit.

Serveis financers

«De moment, estem un graó per sota», assegura Jaume Angerri, un dels impulsors i membre del consell rector, que explica que tècnicament són una cooperativa de serveis especialitzada en el tema financer. «L'esquema és senzill. Hi ha persones que volen que hi hagi ocupació allà on viuen. Deixen diners per desenvolupar projectes al seu entorn. Hi ha socis col·laboradors, que aporten recursos, pels quals rebran un rendiment en un tipus d'interès. I hi ha els socis comuns, que presenten projectes a la cooperativa. A través dels seus òrgans, la cooperativa estudia els projectes i els sotmet a la validació de comissió social, ètica i de viabilitat financera».

El consell rector és l'equip de govern de l'entitat. Està formada per 13 membres, entre els quals hi ha tres gironins: Oriol Duch i Subirats, Josep Bosch i Alsina i David Coromina i Juncà. Els socis es poden registrar a través del web caalanasf.cat i demanar una sol·licitud d'alta. Si és aprovada, pot formar part aportant 100 euros al capital, una suma que li dóna dret a invertir als projectes de la cooperativa amb 500 euros.

«Som una cooperativa de valors petits. L'inversor mitjà té 1.000 euros», subratlla Angerri. Catalana de Serveis Financers es centra en tres tipus de projectes: sobirania alimentària, energies renovables i economia social. Actualment en té una dotzena en fase d'estudi, dos dels quals a les comarques gironines, amb inversions que ronden els 30.000 euros aproximadament. Gràcies a l'ampliació de capital, de 150.000 euros, la cooperativa podrà emetre deute fins a 300.000 euros.

Però la junta actual va amb peus de plom amb els números. «Som obsessius en no gastar més que els ingressos que tenim per engegar la cooperativa». Això implica que de moment no hi ha personal laboral (tots els participants són voluntaris), no disposen d'una seu física exclusiva i exprimeixen al màxim els canals telemàtics.

Les antigues caixes d'estalvis

Angerri compara la cooperativa amb la filosofia de les antigues caixes d'estalvis. «Som una mena de mutualisme. Tenim en compte referències ètiques i personals abans d'analitzar projecte. Busquem persones que mereixen la confiança de la comunitat. L'inversor mitjà posa 1.000 euros, és el principi bàsic del que havien estat les caixes d'estalvis, que eren estalvis populars amb projectes del territori. No ens farem rics, però entenem que els diners són per ajudar al desenvolupament de la comunitat i a apostar per una filosofia de finançament de quilòmetre zero».