La principal companyia elèctrica a Catalunya, Endesa, signarà un acord amb la Generalitat per condonar les factures de les famílies que no poden pagar els rebuts de la llum. Es tracta d'un acord històric, després de sis anys d'evasives, amenaces i retrets que han arrossegat milers de llars a acumular deutes inassumibles i seqüeles psicològiques importants per no poder pagar els rebuts. Endesa, la Generalitat i els ens supramunicipals pagaran aquestes factures, exonerant els consistoris d'assumir aquests costos. Segons fonts de la negociació, Endesa pagaria més de la meitat del deute acumulat fins ara, i a partir de llavors el Govern haurà de crear un fons de solidaritat per pagar els deutes en el futur.
Endesa controla el 90% del mercat elèctric a Catalunya. A l'agost del 2019 tenia 25.000 clients vulnerables que li devien prop de 21 milions d'euros amb les factures endarrerides i impagades. La pandèmia ha agreujat considerablement la situació i han crescut les llars que no poden pagar la factura de la llum. Abans de l'any 2015, quelcom que encara segueix passant a la resta d'Espanya, les famílies que no podien pagar els rebuts o bé tramitaven el bo social i els rebaixaven les factures, o bé els tallaven la llum. Els criteris d'aquesta ajuda estatal són relativament baixos pel que fa a renda, i prop del 40% de les llars ateses pels serveis socials a Catalunya quedaven excloses.
Per això, el 2015 diverses entitats socials, entre les quals l'Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE), van aconseguir que el Parlament aprovés per unanimitat una llei que prohibia els talls de llum. Des de llavors, totes les llars ateses pels serveis socials i que acreditaven ser famílies vulnerables tenien dret a l'electricitat encara que no la poguessin pagar. La llei també diu que les empreses havien d'establir convenis amb les administracions per condonar una part important de les factures. Les companyies d'aigua van ser les primeres que van arribar a aquests acords amb els municipis, pagant fins al 50% de les factures de les llars pobres.
El 2017, dos anys després d'aprovar la llei, el llavors president Carles Puigdemont va intentar replicar els pactes de l'aigua amb Endesa. Ho va accelerar la mort de Rosa, una dona octogenària que tenia la llum tallada per no poder pagar-la i que va acabar morint en un incendi a casa seva provocat per una espelma. El Govern, al costat dels ens municipals, va instar les elèctriques a signar una condonació del deute del 50%, mentre que ells assumirien la resta. Les negociacions van acabar malament i tot allò va quedar en res. Mentrestant, centenars de llars seguien tenint dret a la llum, però generant factures enormes.
Deutes venuts
Algunes elèctriques venien els deutes a empreses de recobrament, que perseguien les famílies perquè paguessin els rebuts acumulades. De fet, l'APE ha denunciat un d'aquests gabinets que assetjava alguns clients vulnerables. Això provocava que, tot i que tenien dret a això, les famílies no encenien la llum ni la calefacció per por a augmentar la meritació. En altres casos, l'assetjament arribava fins als ajuntaments. L'agost de 2019, Endesa va enviar una carta a cada consistori avisant que si els ajuntaments no abonaven la meitat del deute de les factures als més vulnerables, els tallarien la llum.
Van ser aquelles cartes les que van motivar la Generalitat a obrir un nou procés negociador amb la companyia que finalment ha arribat a bon port. L'ha encapçalat Afers Socials amb la col·laboració de la Conselleria d'Empresa. Tot i que la pandèmia va retardar les negociacions, diverses fonts expliquen que ningú es va aixecar de la taula.
A partir d'ara, el Govern s'ha compromès a crear i finançar un fons de solidaritat, on cada administració aportarà una part proporcional de diners, prop de deu milions d'euros. Endesa finançarà la meitat dels fons, la Generalitat, el 25%, i les administracions supramunicipals, l'altre 25%.
