El Banc d'Espanya veu escàs marge perquè els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTOs) actualment vigents puguin reactivar-se mentre duri la crisi sanitària. Així ho constata en un informe publicat ahir en el qual acredita el descens exponencial de les probabilitats que una empresa desactivi el seu ERTO a mesura que aquest s'estén en el temps, especialment entre els sectors que arrosseguen majors restriccions.

És per això que el supervisor bancari contradiu les tesis del ministre d'Inclusió, José Luís Escrivá, i insta el Govern a focalitzar les ajudes en «els sectors més afectats»; en comptes d'intentar incentivar la seva reactivació. Els autors de l'estudi també retreuen a l'executiu els escassos incentius perquè els treballadors en suspensió aprofitin el ERTO per formar-se.

El Banc d'Espanya considera acreditada «una elevada efectivitat dels ERTOs a l'hora de facilitar la tornada a l'ocupació després de les mesures de confinament adoptades en la primavera passada», però aquelles empreses que no han pogut reactivar-se -totalment o parcialment- cada vegada ho tenen més difícil per tornar a la plena activitat mentre duri l'emergència COVID. Aquesta és una de les conclusions que traça l'encreuament de dades a través de les microvariables EPA fet durant tot l'exercici 2020.

Segons aquestes, les probabilitats que un treballador en ERTO es reincorporés a l'ocupació eren del 60,4% en el tercer trimestre. Però si aquest empleat no es reincorporava, aquestes probabilitats queien a la meitat per al quart trimestre.

Més de 4.000 euros més

En paral·lel, Espanya rep aquest dimarts 4.060 milions d'euros més en préstecs del fons europeu per finançar les mesures per mantenir l'ocupació durant la covid-19, com per exemple els ERTOs i els ajuts a autònoms. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquesta nova arribada de préstecs del fons SURE, que se suma als 6.000 milions d'euros en préstecs que ja va rebre Espanya a finals d'octubre, als 4.000 milions d'euros que va obtenir al novembre, als 1.030 milions que va rebre a principis de febrer i als 2.870 de principis de març. L'Estat ja ha percebut 17.990 milions dels 21.300 per finançar mesures per mantenir l'ocupació, una xifra que la converteix en la segona gran beneficiària del fons, només per sota d'Itàlia.