El mes de setembre passat, el Consell de Ministres va aprovar el decret llei per regular el teletreball. L'opció laboral, necessària per la pandèmia, tenia finalment un marc normatiu plantejat d'urgència. Aquesta llei estableix, per exemple, que treballar mitja jornada des de casa o un dia complet de manera puntual es considera pràctica flexible i no teletreball. Perquè les regles del nou decret s'apliquin, és necessari que les hores treballades en remot siguin almenys el 30% de la jornada laboral, durant un període de tres mesos, percentatge que equival a un dia i mig a la setmana.

De la mateixa manera, s'especifica que l'empresa és l'encarregada de la dotació i manteniment dels mitjans i equips que el treballador necessiti per exercir l'activitat a distància. No obstant, el 40% dels espanyols afirma que la principal problemàtica ara mateix és precisament l'increment de les despeses de llum i internet a la llar, segons dades de l'Informe d'InfoJobs sobre Teletreball elaborat en col·laboració amb The Cocktail Analysis.

En aquest sentit, si bé la majoria d'empreses està d'acord amb les clàusules de la nova llei, el pagament de despeses és la que genera més rebuig. En concret, mentre que només una de cada deu organitzacions està en contra de qüestions com garantir el dret del treballador a la desconnexió digital, encarregar-se de la dotació i manteniment dels equips o mantenir els drets i condicions laborals contemplats en el treball presencial, el percentatge ascendeix a gairebé la meitat (el 45%) quan es tracta d'assumir els costos derivats del teletreball.

«Resulta evident que les empreses han hagut d'adaptar els processos i les rutines laborals al treball en remot. Però també la cultura corporativa ha d'adequar-se a un escenari en el qual la confiança i el compromís substitueixin el presencialisme. Per això, la Llei del Teletreball continua requerint més treball, esforç i diàleg per part dels agents implicats en la mateixa, i en especial d'empreses i Govern», assenyala Mónica Pérez, directora de Comunicació d'Infojobs. Per exemple, resulta necessari «estudiar la viabilitat que aquest nou model té per a les empreses, tant des del punt de vista tecnològic com econòmic, perquè no hi hagi un perjudici i una progressió que desfavoreixi determinats sectors i empreses», assegura.

Els avantatges

Al contrari, la possibilitat de treballar de forma remota durant aquests mesos ha proporcionat diversos beneficis als empleats espanyols. Així, l'estalvi en temps de desplaçament (55%) és el principal avantatge segons els enquestats, seguit de la comoditat (52%) i la millora de la conciliació (48%).

Per darrere apareixen també la flexibilitat horària (46%), l'estalvi de la despesa en els desplaçaments (44%), la possibilitat de treballar a altres llocs (35%), l'increment de l'autonomia (26%), la productivitat més gran (24%) i la generació de menys estrès (23%).

Per rang d'edat, els joves de 16 a 34 anys són els que més posen en relleu la part positiva d'aquest model laboral. Així, aspectes com l'estalvi en temps de desplaçament, la comoditat o la possibilitat de treballar des d'altres llocs difereixen en gairebé deu punts percentuals amb les dades de la mitjana nacional.

La salut, tasca pendent

La desvinculació emocional amb l'empresa/companys (34%) i la disminució dels límits horaris (31%) són els altres dos aspectes que més preocupen la població activa. I un de cada dos enquestats afirma també haver patit problemes de caràcter psicològic durant aquest últim any: estrès, ansietat o falta de motivació.

A més, el 27% destaca haver patit problemes físics com dolors musculars o problemes de visió amb motiu del teletreball. En el cas de les dones, aquest percentatge puja fins al 35%, catorze punts percentuals per sobre de la dada facilitada pels homes.

Altres dificultats derivades que els espanyols han comentat també en aquest estudi són problemes per concentrar-se a causa de distraccions a casa (23%), falta de productivitat o rendiment (10%) i falta de creativitat (5%).

«Parlem d'una casuística que té múltiples vèrtexs, ja que les necessitats dels treballadors espanyols varien en funció del tipus de sector al qual pertanyen i l'activitat que desenvolupen. Així mateix, la llei del teletreball ha de tenir en compte les necessitats de les empreses i la capacitat que aquestes tenen per implementar aquest model laboral», afegeixen des d'InfoJobs.

Cap a un model híbrid

El balanç dels avantatges i desavantatges que comporta el teletreball confirma que la major part dels treballadors espanyols aposta en el futur per un model híbrid que uneixi el millor de les dues modalitats. Així, a un 36% dels enquestats els agradaria teletreballar sempre i anar només a l'oficina per necessitat; mentre que un 40% preferiria teletreballar només 2 o 3 dies a la setmana. Un altre 21% de la població activa assenyala que li agradaria tenir la possibilitat de teletreballar de manera puntual. D'altra banda, a 6 de cada 10 treballadors que no estan teletreballant els agradaria tenir aquesta possibilitat.