Diversitat que enriqueix

Des del seu origen, el 1983, «l'objectiu ha estat demostrar que les persones amb discapacitat intel·lectual poden tenir un espai a la societat a través de la feina» relata Txema Franco. El 2019, l'empresa va obtenir un resultat abans d'impostos entorn dels 700.000 euros. I el 2020 va aconseguir ensortir-se'n sense necessitat d'acomiadaments. Tampoc van ser necessaris durant la crisi del 2008. «En general, l'economia social aguanta molt millor els cops de les crisis en termes de defensa de l'ocupació», assegura, afegint que la raó és «la mateixa naturalesa d'aquestes organitzacions, que posem les persones al centre».

És la mateixa resposta que ofereix Albert Riera, director de Comunicació de la Fageda, la reeixida cooperativa de la Garrotxa dedicada a la fabricació de iogurt natural i postres. La Fageda dona feina a 473 persones, de les quals al voltant de 300 tenen alguna discapacitat psíquica, joves en risc d'exclusió o aturats de llarga durada, especialment dones. La Fageda es presenta com «un projecte social que té per missió millorar la qualitat de vida i promoure la integració social de persones de col·lectius vulnerables», i ho aconsegueix a partir d'un projecte empresarial que factura uns 24 milions a l'any i obté un resultat proper al milió. «Aquesta cultura més humana de l'empresa la fa més innovadora i creativa, perquè la motivació és molt superior. Això té una translació clara en el compte de resultats, fa que l'empresa sigui més productiva i sostenible i reforça la seva marca», resumeix Riera. En els últims anys, La Fageda, que va fundar l'aragonès Cristóbal Colón, s'ha convertit en la marca de iogurt natural líder a Catalunya.

Lantegi Batuak i La Fageda formen part de l'univers de l'anomenada economia social, integrada per més de 43.000 empreses entre cooperatives, societats laborals, centres especials d'ocupació i altres que tenen com a objectiu «prioritzar el factor treball sobre el factor capital». Així ho explica el president de la Confederació Empresarial Espanyola de l'Economia Social (Cepes), Juan Antonio Pedreño, que destaca la vocació inclusiva de les seves plantilles, on treballen 128.000 persones amb discapacitat o risc d'exclusió social.

Del discurs, a l'acció

La diversitat en l'empresa al·ludeix a la inclusió de diferents perfils de persones independentment del seu gènere, orientació sexual, raça, nacionalitat, procedència ètica, religió, creences o edat, amb especial atenció als col·lectius que tenen més difícil el seu accés al món laboral. «És veritat que hi ha empreses que incorporen persones amb discapacitat o dones només per a complir determinades ràtios o per a donar bona imatge en els seus informes, però cada vegada són més les que comprenen que la diversitat és enriquidora i les fa més rendibles», explica Catalina Parra, presidenta de la Fundació Hazloposible.

Diferents estudis assenyalen que les empreses amb major ràtio de diversitat poden augmentar els seus resultats fins a un 33%, segons sosté la Fundació Seres (Societat i Empresa Responsable), que integra unes 150 companyies que representen el 70% de les firmes de l'Ibex 35 i, aproximadament, el 30% del PIB. No obstant això, el mesurament de l'impacte social en el compte de resultats continua sent un repte encara per resoldre, en el qual estan implicats organitzacions com el World Economic Fòrum (WEF).

Una mica més de 1.100 empreses espanyoles han signat el «Charter de la Diversitat», una carta europea de 10 principis que inclouen el compromís d'avançar en una plantilla diversa i reconèixer la diversitat als seus clients. Això demostra que, almenys, la inclusió està cada vegada més present en el discurs de les organitzacions. Però «encara queda un llarg camí per recórrer. Només un 33% de les companyies està treballant per impulsar un lideratge inclusiu i els motius pels quals hi treballen és per una major demanda social i presència d'aquests temes a l'agenda pública, amb un 24%; i en segon lloc, amb un 18%, per la implicació i el compromís de l'alta direcció. Aquí tenim el repte de demostrar que aquest lideratge inclusiu és una realitat i no una cosa que només es queda en el discurs», assenyala Isabel López, cofundadora i directora de la consultora Canvas, que impulsa l'informe anual «Approaching the Future»», a partir d'una enquesta a 300 directius.

Dones, majors, LGTBI

Un altre informe, promogut per la Fundació per a la Diversitat, presenta una foto una mica diferent. En aquest estudi -que busca confeccionar un «índex d'innodiversitat» amb el qual mesurar la gestió d'innovació i diversitat a les empreses- han participat gairebé 300 companyies (233 d'elles, cotitzades). Conclou que gairebé el 90% de les empreses realitzen accions d'inclusió laboral a favor del col·lectiu femení, pel reclutament i promoció de dones. El 72% fan referència a actuacions a favor de persones amb discapacitat. El 65,7%, a favor del col·lectiu «sènior» (amb especial incidència en la promoció d'habilitats digitals i a les tasques de «mentoring») i només el 42,4% aporten accions per al col·lectiu LGTBI (en forma de procediments contra possibles casos de discriminació dins de l'empresa). La diversitat d'experiències culturals només és atesa pel 43% d'aquestes empreses.

«La pandèmia ha mostrat que el valor dels equips diversos ha estat clau per a resoldre l'actual crisi», va afirmar la presidenta de la Fundació per a la Diversitat, María Eugenia Girón, en la presentació de l'informe. «La crisi sanitària inclou la urgència d'aprofundir en la inclusió per a evitar una crisi social», va afegir.

Efecte COVID-19

La veritat és que la pandèmia ha agreujat les dificultats laborals dels col·lectius més vulnerables. Per a la Fundació Adecco, «encara estem en una fase molt inicial de canvi de cultura i és difícil trobar exemples clars de bones pràctiques amb resultats tangibles».