05 de abril de 2021
05.04.2021
Diari de Girona

Alerten que a Girona no hi ha cap indústria que exporti per ferrocarril

Un historiador reivindica en un llibre la utilització dels ramals per part de les indústries per augmentar la competitivitat de les empreses

04.04.2021 | 23:56
Tren de transport de contenidors al port de Barcelona.

L'historiador i escriptor Joan Carles Salmerón reivindica en el seu darrer llibre Terminals ferroviàries i multimodals l'ús dels ramals a les indústries per augmentar la competitivitat de les empreses. En total, identifica una setantena de ramals i una vintena d'estacions de mercaderies a Catalunya, infraestructures en gran part en desús o infrautilitzades. «És molt important per millorar la logística a Catalunya que molts d'aquests tornin a obrir», assenyala el seu autor. Salmerón atribueix el poc ús a les traves burocràtiques i insisteix en la capil·laritat de la xarxa en forma de ramals, estacions o en la planificació de futur de la xarxa europea.

Aquesta és una de les principals conclusions del treball, que repassa els ramals industrials que hi ha a Catalunya i que en la seva gran majoria estan sense utilitzar, i alerta sobre els que no s'han arribat a construir. Salmerón cita el cas del corredor mediterrani al seu pas per la demarcació de Girona i gran part del Vallès, on després de deu anys de funcionament no hi ha cap empresa que hi tingui accés directe (a l'espera del centre de Vilamalla). «Aquesta dada ens hauria de fer reflexionar molt. Com volem canviar la tendència i lluitar contra el canvi climàtic si a tota la demarcació de Girona no hi ha cap indústria que exporti per ferrocarril?», es pregunta.

En el llibre, Salmerón identifica cinc categories de ramal: els portuaris (de Barcelona i Tarragona), els que serveixen a grans factories (com la Seat), ramals que connecten petroquímiques i dipòsits de combustible, ramals clàssics i els de via estreta (xarxa Llobregat-Anoia de FGC).

Salmerón conclou que els ramals industrials que s'han deixat d'utilitzar ho han estat per les traves burocràtiques. Segons explica, per exemple s'exigia a les empreses que adaptessin la producció als trens o un compromís que sempre surtin amb tots els vagons plens, ja que en cas contrari no es podia garantir que el comboi pogués circular.

D'entre els que es troben inoperatius, Salmerón destaca un ramal industrial d'una indústria cooperativa de les Terres de l'Ebre –Agrofruit Export SA, a la línia de l'Aldea a Tortosa- que fa més de deu anys era un punt de càrrega de bona part dels productes agrícoles de la zona. «Es va tancar i a dia d'avui es pot dir que ja no els productes agrícoles sinó absolutament cap mercaderia surt per ferrocarril», lamenta l'expert, que també veu «molt i molt greu» la situació a la Catalunya Central.

Segons recull, des que es va tancar l'últim tràfic que sortia des de l'estació de mercaderies de Manresa, des d'on s'exportava sal i fusta, no surt cap tipus de producte cap a l'exterior en tren. L'historiador matisa que cal exceptuar el cas de FGC, que sí fa un transport per ample mètric fins al port de Barcelona.

A banda, Salmerón també remarca els casos de les estacions de mercaderies interiors com de Girona i Lleida, amb una activitat gairebé nul·la d'un sol tràfic a la setmana o quinzenal. «Des del moment que aquestes estacions estan fora d'ús es pot dir que abandones aquell territori que serveixen», destaca. D'altres, per la seva banda, «es podrien aprofitar molt més».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook