El coronavirus ens està ensenyant les bondats del teletreball, les reunions virtuals, la possibilitat de treballar fora de l'oficina o que la presència hi sigui molt esporàdica, etc. Ningú s'imagina la tornada a un model organitzatiu cent per cent presencial, de manera que aprofitar els avantatges dels nous formats esdevé imprescindible. Ens hem adaptat a una dinàmica que no només permet a les empreses seguir funcionant, sinó que ajuda a limitar la propagació de virus i protegeix la salut dels treballadors, alhora que es mostra relspectuosa amb la seva vida personal. A nivell de l'organització, l'empodera i confia en la responsabilitat i el compromís de la seva gent.
La llista de beneficis és llarga, des del temps estalviat en embussos de trànsit, la proximitat a la família, la reducció de metres quadrats d'oficina i, fins i tot, una major dedicació a la feina, doncs segons els primers estudis tot indica que les persones hi estan destinant més hores, això sí, a costa d'una cada vegada més difusa línia entre la vida privada i el treball. La qual cosa és, per descomptat, motiu d'alerta.
Els desavantatges no són pocs i van des de la dificultat en trobar un espai tranquil a casa i combinar l'organització familiar amb la càrrega laboral, fins a un punt de solitud i pèrdua de cert sentit de pertinença, socialment molt necessari per a l'equilibri mental de les persones.
Aquí rau la meva principal preocupació i objecte d'aquest text. Què passa quan les persones vivim en una «cultura relacional»? En comparació a una organització quadriculada, que tingui pautes fixes per fer una determinada trucada, l'hora exacta de quan toca la videoconferència, el moment per la lectura dels correus electrònics, etc., què passa si, ocasionalment, ens regalem temps en forma de converses no planificades?
El teletreball ens fa molt més transaccionals, més d'anar a preu fet. Probablement més eficients i, aparentment, sense pèrdues de temps. No tinc res en contra d'aquest tipus de cultura organitzativa. No obstant això, una organització purament transaccional pot fer perdre grans oportunitats a l'empresa.
Una experiència habitual en les sessions de cohesió d'equips directius és l'anomenada «Connexió de Persones». Es tracta d'una hora en què les persones connecten de manera informal i sense cap objectiu en particular amb les que coneixen menys. Al final, sempre hi ha qui es limita a tenir una conversa agradable, sense més, i a sobre es queda amb el dubte de quina era la gràcia de la sessió, però... d'altres s'entusiasmen per la increïble connexió que han tingut amb algú que desconeixien i que els ha portat alguna idea nova o una possible solució a un problema. Aquest tipus de connexions relacionals són tan aleatòries i impredictibles que rarament passaran a través de plataformes de videoconferència i de treball en línia.
No sabem el que no sabem i les connexions ràpides, ordenades i massa enfocades, no serveixen per res quan es tracta d'avançar cap a allò desconegut.
Treballar de forma aïllada, connectar amb els altres només en funció d'una agenda programada i, sovint, massa plena, no permetre que les emocions siguin part de la col·laboració a distància, no només comporta un enorme cost de cultura humana i corporativa, també limita aquells moments de pensament lliure, obert, innovador, creatiu i constructor de la intel·ligència col·lectiva.
Encara estem lluny de tornar a treballar junts des d'un mateix espai, però és important prendre consciència del valor que es destrueix amb l'aïllament. Probablement, si estàs al capdavant d'una empresa o organització, sigui el moment de pensar quin tipus de processos podrien facilitar la connexió periòdica de la teva gent, connexions setmanals, quinzenals, per unes hores determinades, per temàtiques o funcions, dins del mateix departament o diversos, etc. Si ho duus a terme, és força probable que de la sola interacció de les persones s'avanci en la resolució d'alguns problemes, però molt més important, es reconstrueix, tot i la distància, una cultura relacional, cohesionada i connectada emocionalment. En altres paraules, és l'hora de construir organitzacions intel·ligents.
