Les empreses espanyoles tenen l'obligació des d'aquesta setmana de tenir un registre salarial per determinar si hi ha diferències a les seves plantilles entre el que guanyen homes i dones. I si la companyia té més de 100 treballadors, ha d'incorporar una auditoria salarial, un diagnòstic més complex, en el seu pla d'igualtat.

Sis mesos després que s'aprovés al Butlletí Oficial de l' Estat (BOE), entren en vigor les noves obligacions en matèria retributiva per mirar d'aturar la bretxa salarial en el món del treball. Una bretxa que, en termes generals, és del 23% en detriment de les dones a Espanya, segons les últimes dades de l'INE. Això es tradueix en uns 6.000 euros de diferència a l'any.

L'obligació del registre salarial ja existia des del 2019, però ara les empreses han de detallar-la en relació amb la mediana i la mitjana de cada categoria professional. És a dir, analitzar si en llocs assimilables els homes cobren més o menys que les dones i saber quant de més o de menys. I també especificar quina part del salari és sou base i quin arriba per la via dels complements, tant salarials com extrasalarials.

La representació dels treballadors té dret des d'avui a reclamar a l'empresa que li presenti els resultats íntegres del registre salarial. És a dir, poden revisar què cobra cada empleat i examinar què motiva les diferències retributives entre uns i d'altres, si n'hi hagués.

No obstant, aquest dret d'informació no implica que les companyies tinguin l'obligació de publicar a la seva pàgina o en algun registre públic el detall dels seus diagnòstics salarials.

En el cas de les empreses amb un pla d'igualtat, és a dir, actualment totes aquelles amb més de 100 treballadors, la llei va un pas més enllà. Han d'incloure en aquests plans una auditoria salarial, que consisteix en un diagnòstic de per què hi ha bretxa en una empresa. I si la direcció realitza la suma de les masses salarials d'homes, d'una banda, i de dones, de l'altra, i resulta una diferència de més del 25% entre un gènere i un altre, té l'obligació de justificar degudament el motiu de l'esmentada diferència.

Una cosa que no necessàriament implica una il·legalitat, ja que si bé la llei prohibeix pagar diferent per la mateixa feina, les dones es poden concentrar en els oficis més mal pagats o realitzar més proporció de jornades a temps parcial, entre d'altres.

A l'haver d'incloure aquesta auditoria en el pla d'igualtat, sí que l'han de fer semipública. És a dir, no la pot veure qualsevol ciutadà, però sí que permet a l'Administració un control més gran.

Un examen, no obstant, al qual les companyies es resisteixen de moment. Ja que a principis del mes passat, en els registres del Ministeri de Treball només tenien constància de 3.563 plans registrats, és a dir, només el 27% d'empreses a tot Espanya havien formalitzat a temps les seves obligacions en aquesta matèria.