El grup BFA-Bankia va perdre 5.517 milions d'euros l'any passat, davant el benefici de 310 milions del 2019. Es tracta dels tercers números vermells des del seu naixement el 2010, els primers que pateix des de la seva nacionalització el 2012 (21.238 milions) i els desens més importants registrats per una empresa espanyola. El resultat negatiu de 2020, però, no té res a veure amb el que va experimentar l'any de la seva intervenció. El rescat públic va permetre llavors aflorar i sanejar les pèrdues ocultes en el seu balanç, sobretot en actius immobiliaris, mentre que ara el que s'ha produït és un efecte merament comptable com a conseqüència de la fusió per absorció de Bankia per part de CaixaBank.
Fins que es va tancar aquesta operació fa unes setmanes, el grup sota control públic tenia una estructura doble. Per sobre hi havia la matriu, BFA, entitat posseïda a el 100% per l'Estat, que al seu torn tenia una participació del 61,83% a Bankia. Aquesta participació li donava el control de la seva filial, fet pel qual ambdues entitats presentaven uns resultats com a grup consolidat, a més dels individuals (Bankia sola va guanyar 230 milions el 2020, mentre que BFA va perdre 832 milions per la caiguda en borsa de la seva participada).
La fusió amb CaixaBank, però, va obligar el grup a reclassificar la seva participació a Bankia com a disponible per a la venda en els seus comptes de l'any passat, ja que BFA havia de deixar en breu de controlar l'entitat resultant (ara té el 16,1% de la mateixa, davant el 30% de la Fundació Bancària la Caixa). La normativa obliga les empreses a recalcular el valor dels actius que traspassaran i d'això es va derivar una devaluació dels de Bankia en el balanç del grup de 5.584 milions, fins als 204.243, que és la que explica les pèrdues de 5.517 milions.
Per entendre aquesta devaluació cal tenir en compte que tots els bancs -excepte Bankinter- valen ara per ara en borsa bastant menys del valor que donen als seus actius en els seus llibres de comptabilitat (els inversors veuen el sector poc atractiu pels tipus negatius del Banc Central Europeu, però les entitats entenen que tenen més capacitat de generar resultats de la que se'ls reconeix). CaixaBank, així, va pagar per Bankia un preu de mercat (3.812 milions) molt inferior al seu valor en llibres i al seu patrimoni net, quelcom que ha obligat BFA-Bankia a disminuir el valor dels actius de la filial a aquests 5.584 milions.
Com va avançar El Periódico a l'octubre, la fusió també impactarà en els comptes del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), l'organisme estatal propietari de BFA. En ser l'accionista de control tant de la matriu com de la filial, l'ens públic no comptabilitzava la seva participació en les dues segons el seu hipotètic valor de mercat, sinó en funció del patrimoni net de tot el grup menys els interessos minoritaris (bàsicament, la part del patrimoni net de Bankia que correspon a la resta dels seus accionistes que no són l'Estat). Així, li donava un valor de 9.530 milions el 2019.
Menys patrimoni
A finals de maig presentarà previsiblement els comptes de 2020. Si manté el mateix criteri comptable, hauria d'apuntar unes pèrdues de 3.557 milions per la seva participació a BFA-Bankia, ja que el patrimoni net del grup menys els interessos minoritaris va baixar a 5.973 milions l'any passat pel canvi comptable. No obstant això, en deixar de ser un grup consolidat, el normal seria que opti per valorar la seva participació segons el patrimoni net només de BFA, que va baixar a 4.029 milions, de manera que les pèrdues per al FROB serien de 5.501.
