La construcció està recuperant-se del cop inicial provocat per la pandèmia. Així ho constata el Col·legi d'Arquitectes de Girona en base a les dades del darrer trimestre, que demostren que el volum de projectes visats (és a dir, acreditats per al compliment de la normativa per part d'un Col·legi professional) és almenys com el del mateix període de l'any passat, l'últim abans de la irrupció de la COVID.

Segons aquestes dades, de gener a març d'aquest 2020 el Col·legi ha visat 530 habitatges d'obra nova, un 14% més que els 465 de fa un any. Els projectes de nova construcció van patir una davallada l'any passat com a conseqüència de l'aturada econòmica i de les restriccions per la pandèmia. Això explica, per exemple, que en el quart trimestre de 2020 el Col·legi visés 414 edificis.

Tanmateix, l'embranzida d'aquest primer trimestre fa pensar als arquitectes en unes previsions optimistes de cara al futur. Perquè a l'augment de l'obra nova se li suma una recuperació de visats en rehabilitacions. El primer trimestre de l'any 2020 se'n van acreditar 248 a Girona, exactament la mateixa xifra que aquest any, tenint en compte que actualment la pandèmia encara té l'economia en una situació molt delicada a la província. De fet, el nombre de rehabilitacions era de 227 en acabar l'any.

El president del Col·legi d'Arquitectes de Girona, Marc Riera, va subratllar que tota aquesta pedagogia que hem anat fent respecte la importància de la millora dels habitatges i de la rehabilitació, es nota una mica amb la tendència en el sector. Tot i això, va constatar que malgrat que el número absolut d'habitatges rehabilitats s'ha recuperat, la superfície visada és menor que la de fa un any ja que les rehabilitacions són de menor envergadura. En el cas de l'obra nova, Riera atribueix l'augment a les promocions de «blocs plurifamiliars de certa envergadura « que hi ha al voltant de l'àrea urbana de Girona.

En el camp de la rehabilitació i de les reformes a gran escala dels habitatges la previsió de creixement no només la constaten els arquitectes sinó també els aparelladors. Miquel Vendrell, president del Col·legi d'Aparelladors Arquitectes Tècnics i Enginyers de Girona, va augurar un «boom» de les reformes vinculades a l'eficiència energètica. «Moltes d'aquestes reformes comencen a estar enfocades en aquestes millores, i començarem a notar la crescuda quan es defineixin els ajuts europeus». La injecció de diners de la Unió Europea per a la recuperació econòmica inclouen un paquet de milers de milions d'euros destinats a la millora energètica d'edificis.

Els aparelladors calculen que a Girona tots els habitatges construïts abans del 2006 necessiten reformes d'aquest tipus (folrar l'embolcall de l'edifici amb gruixos grans d'aïllament tèrmic, millorar els sistemes de calderes calefaccions, aires condicionats, instal·lació de panells solars, etc.). «Hi ha molts edificis que necessiten aquests ajuts, i si no s'aprofiten després costarà molt», assegura Vendrell, que remarca que són les comunitats de veïns les que hauran de sol·licitar aquests ajuts. Per aquest motiu, el Col·legi ja està oferint formació específica els seus col·legiats per poder afrontar aquestes reformes.