El preu de l'electricitat en el mercat majorista torna a estar pels núvols tot i el desplegament dels renovables i les promeses de la ministra Teresa Ribera. Segons dades de l'operador del mercat elèctric ibèric, OMIE, el preu mitjà a Espanya se situarà avui en 79,6 euros el megavat hora, nou màxim en aquest mes en què ja s'estaven registrant els nivells més alts d'abril de la sèrie històrica. El preu és un 40% superior al de fa un mes.
Segons fonts del sector elèctric, són diversos els factors que provoquen aquesta escalada. La principal és la pujada del gas (el preu s'ha duplicat en l'últim any) i de les emissions de CO? (un 140%), que estan encarint els producció a les centrals de cicle combinat.
Encara que la generació renovable ha augmentat, no és suficient per evitar l'entrada dels cicles combinats, que sense la competència de les centrals de carbó ?gairebé totes tancades? estan marcant en molts moments el preu de totes els tecnologies en aquest mercat majorista de la llum que és marginalista (el preu que és paga a totes els centrals el determina l'última oferta que entra per a satisfer la demanda).
L'encariment de l'electricitat per la pujada del gas i de les emissions de CO2 és general a tota Europa, però a més a Espanya ha coincidit amb la parada programada durant més d'un mes de la central nuclear d'Almaraz II.
La pujada de la llum a l'abril se suma a l'espectacular de gener, quan és van registrar puntes històriques. El preu majorista afecta directament els consumidors amb tarifa regulada PVPC (a Astúries, més del 60% de les famílies estan en el mercat lliure i el preu és l'ofert per les comercialitzadores) i representa el 35% de la factura, la resta són imposats, peatges i ajudes.
Centrals de carbó
Malgrat els tancaments massius de centrals de carbó a Europa i els Estats Units, els emissions de diòxid de carboni (CO?) han pujat el 2021 un 4,8% i freguen el seu pic de 2019 a causa de l'estirada del carbó en als grans emergents, com la Xina i l'Índia, molt superior a l'expansió de les renovables.
En un informe publicat ahir, l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) destaca que l'augment del 4,5% del consum de carbó el 2021 representarà un 60% més que la contribució addicional de totes els renovables juntes a l'alça de la demanda energètica.
Una demanda que pujarà en conjunt un 4,6%, la qual cosa compensarà amb escreix el descens del 4% de 2020 i procedirà en un 70% dels països en desenvolupament. Allà se sobrepassarà en un 3,4% el volum aconseguit en 2019, abans que esclatés la crisi de la COVID, mentre que en el món desenvolupat la recuperació d'aquesta demanda no serà total, almenys en 2021, i és quedarà un 3% per sota.
«Les emissions globals de carboni creixeran 1.500 milions de tones enguany impulsades per l'ús de carbó en el sector elèctric. És un advertiment terrible que la recuperació econòmica de la crisi de la COVID és qualsevol cosa menys sostenible per al nostre clima», va subratllar el director executiu de l'AIE, Fatih Birol.
La Xina suposarà, per si sola, un 55% de l'augment del consum de carbó a tot el món enguany i aportarà 500 milions de tones addicionals de CO? (un 5,1% més). Aconsegueix el 31,8% del total d'emissions, seguida dels Estats Units, que amb un 13,5% redueix un any més la seva quota, com també ho farà, i de forma encara més acusada, Unió Europea, fins al 7,3%.
