Pensar en ocupacions de risc sempre ha estat recordar-se de bombers, policies o trapezistes de circ, per exemple. Treballs, en definitiva, que coquetejaven en el dia a dia amb el perill. Doncs bé, a la llista d'activitats que «acolloneixen» avui hauríem d'afegir la ramaderia. Una tasca, la del ramader, que cada vegada resulta més difícil d'exercir pels atacs que pateix des de múltiples fronts i que, com a única trinxera per protegir-se, té la professionalitat dels homes i les dones que la porten a terme. Les acusacions ecologistes que el sector ramader és culpable dels desastres ambientals i climàtics del nostre temps, s'han incorporat ja al ideari col·lectiu, no per ser justes -que no ho són-, sinó per la seva reiteració. Els rots de les vaques o l'orina dels porcs són, sembla, molt més contaminants que els milions de cotxes, vaixells i avions que cada dia circulen pel nostre món i els abocaments a l'aire i a l'aigua de les deixalles de les macroindústries. Ara, a més, els ramaders han d'esquivar les escomeses animalistes que els col·loquen la llufa de maltractadors i les dels veganistes que amenacen els consumidors amb imaginaris mals per menjar carn o beure llet. Els productors d'aliments, tant agricultors com ramaders, treballen sempre amb la vista posada en el medi ambient. De fet, gestionen el territori i la seva activitat és essencial per mantenir la biodiversitat, per al manteniment de el paisatge i per fixar població. O no? La ramaderia, per tant, no ha de demanar perdó per existir ni per proporcionar-nos aliments i benestar de gran qualitat als homes i dones que poblem la terra.