No hi ha deure que descuidem tant com el deure de ser feliços", assenyala Andrés Pascual citant el novelista Robert L. Stevenson. Escriptor i conferenciant expert en gestió del canvi i resiliència, Pascual, després d'exercir 20 anys com a advocat, va decidir penjar la toga i llaurar-se la seva felicitat emprenent projectes de creativitat i creixement personal que han merescut importants reconeixements.

¿En què consisteix el programa Executive en Chief Happiness Officer que vostè dirigeix a UNIR?

És un programa pioner destinat a directius que volen aprendre les habilitats del nou Líder del Benestar. Ensenyem a gestionar la felicitat corporativa des de les seves tres dimensions, física, emocional i social, sempre amb el treballador al centre. Per això hem batejat la nostra formació com a "Mètode Doshin'en", que en japonès significa cercles concèntrics. Abracem l'ensenyament zen que una diminuta gota de pluja en un estany provoca enormes cercles expansius, igual que tota petita acció dirigida a incrementar el benestar de les persones provoca beneficis inimaginables, que s'expandeixen a l'equip i a l'organització.

¿Advoquen per la implantació d'un 'Cap de felicitat' als departaments de Recursos Humans?

Últimament imparteixo una conferència que he titulat "Felicitat o extinció" per advertir que el benestar corporatiu

s'ha convertit en una necessitat inexcusable. Si l'organigrama no dona per tenir un CHO amb despatx propi, tots els directius hauran d'incorporar les habilitats del nou Líder del Benestar per crear la nova cultura que reclamen les noves generacions. Ser feliços no és un dret, sinó una responsabilitat. Hem de perseguir i potenciar la felicitat, entesa no com un anhel eteri, sinó com un benestar mesurable que ens permeti estar al màxim de les nostres possibilitats.

¿Quines funcions tindria?

El CHO és com un enginyer de Fórmula 1 que busca noves formes d'obtenir una millora contínua en una obra d'art, com són les persones que treballen en una empresa. Es tracta de cuidar-les com cal i posar el focus en les seves potencialitats. Després de contrastar-ho amb experts de renom internacional i CHO que formen part del claustre, hem concretat les habilitats del Líder del Benestar en deu. Van des de promoure l'autoconeixement i l'aprenentatge, fomentar un propòsit i uns valors que tendeixin a la transcendència, dissenyar benestar per als cinc sentits, facilitar la implantació d'hàbits saludables, i fins a mesurar el benestar i promoure la seva integració en l'avaluació de la feina. Si l'èxit es mesura pels beneficis.

¿Quin és l'impacte de tenir líders formats en benestar?

Segons la consultora Gallup -entre altres estudis-, invertir en benestar suposa un 41% menys d'absentisme i un 55% menys de rotació de personal, a més d'impulsar la creativitat i la productivitat. Per no dir que un empleat feliç pateix un 125% menys d'estrès, segons Harvard Business Review, menys baixes, menys errors€ Això és, més beneficis i menys costos, un ROI espectacular i demostrable en taules Excel. Xifres a part, si afavorim el benestar, obtenim a canvi un rendiment més gran perquè quan ens trobem bé, dediquem més temps de qualitat i més energia a les feines encomanades.

¿Quines diria que són les assignatures pendents més importants de les empreses espanyoles?

No estem en una època de canvis, sinó en un canvi d'època, raó per la qual hem de crear noves estratègies des de zero. Hem de desterrar la cultura del presentisme, que durant generacions ens obligava a estar enganxats a la cadira com una demostració d'entrega a l'empresa, i que ara ens obliga a estar connectats tot el dia, quan la verdadera lleialtat es mesura per l'atenció plena i l'entusiasme que dediquem a cada minut. Un altre aspecte que necessitem potenciar és la comunicació, entesa com un intercanvi constant d'informació i d'emocions.

Amb plantilles cada vegada més diverses, ¿és possible determinar factors de felicitat comuns?

L'experiència amb responsables de recursos humans i CHO ens va portar a crear el nostre HappyMeter, una eina pròpia de mesurament del benestar amb 10 factors que serien les claus de la felicitat corporativa. A nivell individual hi hauria la remuneració, el desenvolupament -o formació per impulsar la carrera- i la plenitud personal. A nivell d'equip, les claus serien la dinàmica -pel que fa a flexibilitat i onciliació-, l'ambient de treball i el reconeixement de la nostra feina. I, a nivell organitzatiu, l'entorn, un lideratge exemplaritzant

i comunicatiu, i una cultura que abanderi uns valors amb els quals ens identifiquem.

¿Quina importància tenen els diners davant d'altres factors?

Et sorprendria saber que poc que influeixen els diners, a la llarga, en la nostra felicitat. Una vegada cobrim les necessitats bàsiques i tenim un mínim de confort, comencen a posar el focus en altres aspectes. Quan examino el nivell de benestar dels meus alumnes o treballadors de les empreses a les quals assisteixo com a formador, veig que sempre voldrien guanyar una mica més, però el que realment anhelen és guanyar en altres aspectes com la promoció, la comunicació o la flexibilitat.

Regularment es publiquen els rànquings de les millors empreses per treballar. ¿Què tenen que no tinguin les altres?

Tinc la fortuna de comptar, com a amics i professors del claustre, amb responsables de felicitat de les empreses

que han marcat el camí: Lidia Nicolau, CHO pionera d'Habitissimo; David Tomás, CEO de Ciberclic, empresa nominada dos anys a Great Place to Work; Marta Villarino, Directora de Felicitat i RSC a Vygon i Hospital Optimista€ I si hi ha una cosa que fan bé és mesurar constantment el benestar dels empleats amb diverses eines. Tenen els seus semàfors diaris, setmanals o mensuals que no només aporten dades per anar corregint les estratègies de benestar, sinó que a més aconsegueixen que els treballadors se sentin escoltats com a part fonamental de l'empresa que són.

¿Ha canviat la nostra perspectiva arran del coronavirus?

Es diu que hem après a valorar les petites coses, però l'objectiu és valorar des de la gratitud qualsevol cosa que ens toqui viure, sigui petita, mitjana o gran, en lloc de viure ancorats en la carència i la comparació, que ens genera una frustració constant. Per a això necessitem deixar de tenir la ment projectada en un passat nostàlgic que ja no existeix o en un futur idíl·lic que tampoc arribarà mai si no el construïm ara. L'ara és un regal, per això se'n diu present. Aquí i ara ens espera tota la felicitat del món, perquè és l'únic moment que existeix.

En aquests temps en els quals tenir feina és un luxe, ¿ser-hi, a més, feliços no és demanar massa?

El novel·lista escocès Robert Louis Stevenson va deixar escrit: «No hi ha deure que descuidem tant com el deure de ser feliços», i tenia tota la raó. Hem de lluitar per un estat de plenitud que ens permeti entregarnos al mil per cent a les coses que estimem i als projectes en els quals creiem. I, per descomptat, a la nostra feina, que és un pilar fonamental de la nostra vida.