La setmana passada el BBVA Research va publicar l'informe trimestral de l'economia espanyola, i en línia amb altres serveis d'estudis econòmics, anticipa una forta recuperació econòmica per al 2021 i 2022, que permetria pràcticament recuperar la caiguda observada durant la pandèmia. Fins aquí, pràcticament cap novetat, Espanya fins al 2023 no recuperarà el PIB de 2019 i la recuperació de la ocupació serà més lenta. Aquesta previsió lenta de recuperació, contrasta amb la forta recuperació que ha experimentat la Xina, que ha a finals de 2020 va recuperar els nivells previs a la recessió, i els EUA que segurament ho farà a mitjans d'aquest any.

Aquesta evolució asimètrica entre els dos líders mundials, EUA i la Xina, respecte a la recuperació més lenta i progressiva del conjunt de l'àrea de l'euro, i en particular de l'economia espanyola, es justifica principalment en la injecció directa de diners públics durant la pandèmia, que a EUA supera en dos vegades i mitja la despesa pública directa, respecte a la caiguda de l'activitat durant la crisi sanitària, mentre que a Europa, amb els EU Next Generation, s'espera cobrir només el 90% de la caiguda de l'activitat, i la injecció d'aquests fons europeus encara no s'han implementat.

Una vegada més es posa de relleu, que els mecanismes de la UE per a donar resposta a les necessitats econòmiques en etapes de recessió és insuficient i excessivament lenta, amb una burocràcia que complica l'execució dels mateixos. Els mecanismes europeus requereixen d'una major flexibilitat i sincronització, entre països, que limita l'èxit dels mateixos, mentre que als EUA i a la Xina, amb estructures polítiques molt diferents, tenen la capacitat de sobrereaccionar i amb una celeritat envejable.

En suma, l'escenari econòmic previst en l'àmbit mundial té dues o tres velocitats, on destaquen aquelles economies que han tingut una millor gestió de la crisi sanitària, com Austràlia o Canadà, o bé han tingut una capacitat de resposta de l'administració pública, més accelerada, com el cas dels EUA i la Xina, mentre que el conjunt de les economies de la UE han tingut un impacte rellevant de la crisi sanitària, així com una resposta de les administracions limitada. En el vagó de cua, es troben aquelles economies, com és el cas d'algunes economies en vies de desenvolupament, que han tingut un impacte devastador de la crisi sanitària, i la capacitat de suport directe de l'administració pública, també està limitada, on Brasil podria ser un exemple desfavorable en ambdós àmbits.

En el cas particular de l'economia espanyola, també caldria anomenar si bé els ajuts directes han estat molt limitats, i en part s'ha derivat a la gestió en el mig termini dels fons europeus, la resposta de l'administració a través de la gestió dels Ertos i els avals en el finançament ha permès expandir una xarxa de cobertura protegint llocs de treballs i la viabilitat (liquiditat) de moltes empreses. Alhora, el període de restriccions sobre la mobilitat i el confinament, ha permès a les famílies incrementar el seu estalvi, en més de 60 mil milions, però que segons les estimacions de BBVA hi ha hagut una bossa d'estalvi forçós de més de 100 mil milions, que podria repercutir molt positivament sobre les previsions de despesa de les famílies, en els trimestres vinents.

En suma, una vegada més, en línia amb el que ja vam aprendre a la crisi econòmica de 2008, la cessió de l'autoritat monetària al conjunt de l'àrea de l'euro, i de la cessió en part dels mecanismes fiscals, ens situa al conjunt de les economies europees en una situació de vulnerabilitat sobre altres àrees economies. Evidentment els beneficis de la unificació europea han estat més favorables, que els desavantatges, el que no treu que hem de valorar els mecanismes pera protegir-nos sobre futures crisis econòmiques, que ens permeti reaccionar de manera més àgil, com en aquesta ocasió ha estat el cas del BCE que ha reaccionat de manera accelerada i efectiva, per dotar de liquiditat al sistema bancari, protegint de tensions els mercats d'endeutament. Afegiria a aquesta crítica, modesta, la necessitat d'ordenar les prioritats de les economies, especialment en moments de crisi econòmica, ja que si bé Europa ha de fer una aposta sobre la millora de la competitivitat, especialment en àrees de tecnologia, i sobre una sostenibilitat del medi ambient, segurament no és eficient condicionar l'etapa de reconstrucció o recuperació econòmica, conjuntament amb la necessitat de canvis estructurals, que s'haurien d'abordar a mitjà termini.

En qualsevol cas, esperem que els riscos a l'alça sobre les expectatives econòmiques, que tenen a veure en part amb l'estalvi i en part, amb una consolidació de la vacunació, que permeti recuperar l'activitat de sectors que encara estan limitats, permetrà fer una recuperació econòmica més sòlida que les previsions econòmiques actuals.