Un total de 45 de cada 100 euros de la quota de l'impost del patrimoni es recapten a Catalunya, segons les dades del ministeri d'Hisenda de l'exercici 2018, la declaració del qual es va presentar el 2019, les últimes disponibles. En total, la comunitat va tenir 77.397 declarants d'un total de 206.037 al conjunt d'Espanya, la qual cosa suposa al voltant d'un terç del total.

El de patrimoni és un dels tributs que el Govern central vol revisar en el seu projecte de reforma fiscal, per la qual cosa ha encomanat elaborar un llibre blanc a un grup de 17 experts. Aquest gravamen, que es va reinstaurar el 2011, després de l'anterior crisi per incrementar la recaptació i de manera provisional, ha vist com es prorrogava la seva vigència cada exercici a través dels Pressupostos Generals de l'Estat, ha estat molt qüestionat.

De fet existeix en molt pocs països com Liechtenstein, Noruega o Suïssa i a la Unió Europea (UE), només a França, on es va transformar en un gravamen per a habitatges amb un valor net superior als 1,3 milions d'euros.

La patronal catalana, Foment del Treball, va tractar que els últims canvis introduïts per l'executiu de coalició PSOE-Unides Podem (que va convertir a través dels Pressupostos, el gravamen, cedit a les autonomies, en permanent i va pujar el tipus màxim del 2,5% al 3,5% a partir de bases liquidables a partir de 10.695.996,06 euros), fossin impugnats al Tribunal Constitucional pel Defensor del Poble, però aquest els va rebutjar.

El guant el va recollir posteriorment el PP, que sí que va optar per recórrer-lo. Un dels objectius de l'executiu és harmonitzar aquest tribut, que era una condició que va imposar ERC i una cosa a la qual s'oposa radicalment la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, la principal defensora de les baixades d'impostos.

Segons les dades d'Hisenda, la quota mitjana a Catalunya el 2018 va ser 6.818 euros. A Galícia es va aconseguir la mitjana més elevada, amb 11.359 euros, seguit per Balears, amb 9.019 i després ja va venir Catalunya, segons la mateixa font.

Immobles i accions

La distribució territorial de les principals magnituds de l'impost, excepte la quota a ingressar, posen de manifest la preponderància de Catalunya, Comunitat Valenciana, Madrid i Andalusia, que van aportar, en conjunt, el 73,3% de l'import total de la base imposable de l'exercici (Catalunya, el 30,8%; Comunitat de Madrid, el 27%; Comunitat Valenciana, el 9%; i Andalusia, el 6,5%).

No obstant això, a conseqüència de la bonificació del 100% establerta en la Comunitat de Madrid, l'aportació d'aquesta autonomia al pagament final de l'impost va ser nul·la i va recaure essencialment a Catalunya, que va contribuir amb el 45,6% de la quota a ingressar total, amb més de 540 milions d'euros; seguida per la Comunitat Valenciana, amb el 12,6%; i a Andalusia, amb el 7,3%. En 2020, la recaptació a Catalunya ha superat els 600 milions. Aquestes autonomies són les que aporten la major part del valor total de béns i drets no exempts.