El Govern preveu que durant el primer trimestre de 2023 entri en vigor la reforma fiscal destinada a augmentar la recaptació mitjançant un major pes de la tributació verda i reduint o suprimint beneficis fiscals. Aquesta és una de les novetats que inclouen les 2.000 pàgines de documents del pla de recuperació remès a Brussel·les en les quals es detalla el calendari de reformes i inversions previst per a obtenir els fins a 140.000 milions de fons europeus «Next Generation-EU» als quals té dret Espanya fins a 2026.
L'objectiu és dur a terme la reforma fiscal al llarg de l'any que ve després que el comitè de 17 experts constituït recentment lliuri al febrer un llibre blanc amb les seves propostes basades en informes elaborats per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF). En un d'aquests s'incloïa la supressió de l'avantatge fiscal de la tributació conjunta en l'IRPF, amb un cost anual de més de 2.400 milions. Aquesta mesura es va incloure en un dels annexos del document del pla de recuperació difós divendres passat, però des del Govern l'atribueixen a «un error».
Després de repassar algunes mesures ja dutes a terme, com l'augment de l'IRPF per a les rendes més altes, pel que fa a l'impost del patrimoni, en el document defensa «s'evidencia la necessitat d'aplicar de forma més coordinada la fiscalitat sobre la riquesa entre els diferents territoris per a garantir un nivell d'imposició mínim i coordinat, evitant la competència fiscal perjudicial entre les comunitats autònomes». A més de la fiscalitat verda, el document para esment a la tributació de les activitats digitals, per a les quals ja es va aprovar un impost, conegut com a «taxa Google».
Als experts es també se'ls encomana la tasca d'analitzar «la distribució en la tributació del treball enfront de la tributació del capital, així com la tributació de les grans corporacions».
Segons les previsions, l'objectiu és incrementar la recaptació i reduir la bretxa existent amb la mitjana europea. En aquest sentit juguen un paper fonamental els beneficis fiscals, que ascendeixen a 60.000 milions d'euros, equivalents a cinc punts del producte interior brut (PIB) i sobre els quals es durà a terme una revisió en el període 2021-2023. En el primer trimestre de cada exercici, entre 2022 i 2024, s'elaborarà un informe i una anàlisi per a determinar les mesures a prendre sobre aquesta qüestió.
Temps de pandèmia
Després de modificar els beneficis fiscals dels plans de pensions en l'IRPF i el tipus reduït de l'IVA per a les begudes refrescants, l'executiu considera que el moment actual no és , «per la situació derivada de la pandèmia en la qual es troba l'economia i la greu crisi per la qual travessen determinats sectors, el pertinent per a modificar la resta dels beneficis fiscals».
Un altre dels aspectes destacables és la revisió de la imposició dels hidrocarburs, la qual cosa afecta essencialment el gasoil, que té en l'actualitat millor tractament que la gasolina. Aquesta és una de les mesures més polèmiques, donat el pes que tenen els vehicles dièsel al parc total.
En el seu calendari de mesures, l'executiu preveu posar en marxa en el primer trimestre de l'any que ve la reforma de l'impost als gasos fluorats, la qual cosa afecta per exemple els aires condicionats; en el quart trimestre d'aquest mateix exercici, la revisió esmentada de l'impost dels hidrocarburs i en el quart trimestre de 2023, la que afecta altres figures per a la mobilitat sostenible. Altres mesures ambientals són la posada en marxa d'un impost sobre el dipòsit de residus en abocador i a la incineració que penalitzi les opcions menys sostenibles.
