Catalunya viu una batalla per les energies renovables. Pimec s’ha sumat a les patronals de l’energia solar fotovoltaica, UnefCat,i eòlica, Eoliccat, per oposar-se «de manera categòrica» a la petició de moratòria a la implantació d’energies renovables promoguda per diversos col·lectius amb el suport de partits com ERC i la CUP. Segons el parer d’aquestes organitzacions, que se sumen així a les advertències llançades recentment pel Cercle d’Economia, «no hi ha cap raó que justifiqui» una mesura d’aquest tipus i «qualsevol proposta de canvi de la normativa vigent es pot dur a terme sense la necessitat d’una aturada».
Després de més d’una dècada de moratòria de facto, sense que gairebé s’hagi instal·lat potència eòlica o solar a Catalunya, una comunitat que va ser pionera en aquest àmbit es troba actualment a la cua. Segons aquestes organitzacions, una moratòria suposaria «una irresponsabilitat política» que impossibilitaria que Catalunya assumís els objectius marcats pel Govern, el Parlament i la Unió Europea d’implantació d’energies renovables com a estratègia prioritària en la lluita contra la crisi climàtica i «hipotecaria la sobirania energètica del país». La possibilitat d’una moratòria enfronta també els possibles socis d’ERC en un Govern, ja que Junts defensa expandir les energies renovables. Aquest és, almenys, el punt de vista del conseller de Territori en funcions, Damià Calvet.
Inseguretat
Pimec, UnefCat i Eoliccat adverteixen que la «sensació d’inseguretat generada per l’eventualitat d’una moratòria ja té un impacte directe». En primer lloc s’ha alentit el flux de projectes a tramitar a través de l’administració catalana i ha afavorit l’agrupació de projectes per superar els 50 megawatts (MW) de potència i tramitar-los a través del Ministeri de Transició Ecològica. Això suposaria que els grans parcs quedarien al marge de la moratòria
D’altra banda, a les comarques d’Aragó properes a Catalunya s’estan impulsant 7.000 MW eòlics i 8.500 fotovoltaics que podrien cobrir la demanda catalana. Segons aquestes organitzacions, això és el que reflecteix la planificació de Red Eléctrica amb el traçat de molt alta tensió amb destinació a l’àrea metropolitana de Barcelona i altres zones d’elevat consum, a través de la Terra Alta, les Terres de l’Ebre i Ponent.
Pimec, Unefcat i Eloliccat calculen que si els 15.000 MW previstos a Aragó s’instal·lessin a Catalunya suposarien per a municipis catalans 430,6 milions en impostos per llicències de construcció, a més de 57,3 milions anuals durant 25 anys en tributs municipals, com ara l’IBI i més de 46 milions anuals per als propietaris de terrenys en concepte de lloguer. Paral·lelament, significarien uns 50.000 llocs de treball anuals en la fase de construcció i 11.500 directes i indirectes derivats del manteniment, permanents durant tota la vida dels parcs.
Recorden que les energies renovables seran un factor essencial per a la competitivitat de les empreses i els sectors industrials estratègics, com el químic, l’automoció o el siderúrgic, i «les decisions de localització o deslocalització». El decret llei 16/2019 català desenvolupa «la regulació més estricta de l’Estat sobre renovables», afirmen. Entre d’altres elements, aquesta normativa crea un instrument administratiu transversal, la Ponència de les Energies Renovables de Catalunya, que amb caràcter previ a la. tramitació avalua cada projecte.
Projectes rebutjats
Fins avui, la Ponència, creada inicialment per agilitzar tràmits, ha rebutjat el 39% dels projectes eòlics analitzats i el 38% dels fotovoltaics i només el 36% dels eòlics i el 5% dels fotovoltaics han estat considerats viables sense condicions. De tots els projectes que han superat aquesta avaluació, només quatre fotovoltaics i cap eòlic sumen 29,1 MW i han iniciat els tràmits d’exposició pública. En el seu moment, la reforma normativa duta a terme per la que llavors era titular d’Empresa, Àngels Chacón, anava dirigida a desencallar l’expansió de les energies renovables a Catalunya.
Alhora que donen suport a l’avanç de l’autoconsum ciutadà i cooperatiu impulsat per la normativa catalana, Pimec, Eoliccat i Unefcat destaquen que només s’han assolit 100,3 MW instal·lats. I recorden que només instal·lant panells a les teulades «no hi ha superfície disponible i s’arribarà, en el millor dels casos, a un 25% de la demanda elèctrica estimada per al 2050». En aquest sentit, destaquen que les instal·lacions sobre el terreny són també «imprescindibles per assolir els objectius de transició energètica».
En els últims 11 anys només s’ha construït un sol projecte cooperatiu eòlic, Viure de l’Aire del Cel, i no s’ha demanat autorització per a cap més entre els projectes que han arribat a la Ponència, afirmen aquestes organitzacions
Els compromisos d’implantació de renovables per a Catalunya el 2030 són 4.090 MW d’eòlica i 6.270 MW de solar. Des que el 1984 es va instal·lar el primer aerogenerador, la capacitat de generació renovable a Catalunya és de 1.271,1 MW en eòlica i 344,54 MW en solar fotovoltaica, equivalents, respectivament, al 5% i al 4% de la capacitat de generació amb vent i sol a servei en el conjunt d’Espanya el 31 de desembre passat.
