El Govern espanyol, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), va votar en contra de la nova política de remuneracions de la cúpula CaixaBank, que inclou el sou del nou president, José Ignacio Goirigolzarri. La proposta, malgrat tot, va tirar endavant gràcies al vot d’una majoria dels accionistes, amb la qual cosa el banquer basc cobrarà ara un sou fix de 1,65 milions d’euros més un de variable de fins a 200.000 euros, enfront dels 500.000 euros que va percebre l’any passat a Bankia per límit legal i després de renunciar al variable. L’executiu, així mateix, va pressionar al banc i al BBVA a través de sengles cartes perquè debatin amb els sindicats una rebaixa dels ERO que han plantejat.

Abans de la votació, Goirigolzarri va defensar en la junta d’accionistes que la política de remuneracions de l’entitat està «absolutament reglada», proposada per la comissió de retribucions, que té majoria de consellers independents i cap executiu (és a dir, ni ell mateix ni el conseller delegat, Gonzalo Gortázar) i fa el seu treball en funció de «política objectiva i amb l’assessorament d’empreses externes especialistes». A més, va recordar, és aprovada pel consell i per la junta d’accionistes.

«Pel que fa a la meva pròpia remuneració, m’agradaria recordar que la proposta que es planteja avui a aquesta junta es planteja en el marc de les modificacions en el consell de l’operació de fusió, aprovada al desembre amb més del 99% del vot dels accionistes.

Com es recollia en el projecte de fusió, s’ha creat una presidència executiva, amb responsabilitats en els àmbits d’auditoria, comunicació i relacions institucionals, i la secretaria del consell. La retribució definida i proposta per la comissió de retribucions, aprovada pel consell i que avui se sotmet a la seva consideració està en la línia amb els esquemes tradicionals de CaixaBank i és inferior a les referències comparables del mercat», va argumentar.

Preservar l’ocupació

Goirigolzarri també va justificar l’ERO que el banc negocia amb els sindicats (8.291 sortides inicialment, encara que va proposar fa uns dies recol·locar-ne internament a 500) com una mesura necessària per a mantenir la resta dels llocs de treball.

«Una fusió com la que estem duent a terme requereix un redimensionament de les nostres plantilles en el curt termini per a preservar el màxim nombre de llocs de treball de manera sostenible en el futur», va defensar.

El banquer basc va aprofitar la seva primera intervenció davant la junta d’accionistes de l’entitat d’origen català, celebrada a València on té la seva seu, per a assegurar que la direcció de l’entitat té l’»objectiu clar» d’acordar l’ERO amb els sindicats («i estic convençut que ho aconseguirem»). Amb tot, també va advertir als representants dels treballadors que el banc aspira a cenyir-se als terminis legals de negociació o allargar-los el mínim possible: «Sóc conscient que són moments delicats i que aquesta situació genera incertesa per a les persones del nostre equip, per la qual cosa hem de delimitar el temps».

El banc té la intenció d’arribar a un pacte abans del tancament d’aquest trimestre, perquè les sortides es produeixin en entre sis i dotze mesos. «No tinc dubtes que en un món cada cop més tecnològic les persones continuaran sent el factor més important per a l’èxit. Les persones, les seves capacitats i el seu compromís són el factor que diferenciarà les entitats excel·lents de les mediocres. I per això ha de ser per a tots nosaltres una absoluta prioritat la gestió del nostre equip, una gestió que ha de tenir sempre una visió d’anticipació per a assegurar la sostenibilitat del nostre projecte», va insistir Goirigolzarri.

«Buscarem activament arribar a un acord raonable que asseguri la competitivitat futura de CaixaBank, eliminant els solapaments derivats de la fusió. Un acord que faciliti també la recol·locació de les persones que surtin de l’entitat, donant-los la formació adequada perquè trobin noves ocupacions», va abundar el conseller delegat, Gonzalo Gortázar.

Advertiment exprés

El Ministeri de Treball, precisament, va enviar sengles cartes a CaixaBank i BBVA, signades per la directora general de Treball, Verónica Martínez Barbero, en les quals els va fer «advertiment exprés de l’obligatorietat que en el període de consultes s’han de debatre aquelles mesures dirigides a evitar o reduir els acomiadaments col·lectius i a atenuar les seves conseqüències respecte de les persones afectades, mitjançant el recurs a mesures socials d’acompanyament», en particular «aquelles mesures destinades a evitar o reduir els acomiadaments plantejats», segons una llei de 2012.

Es tracta d’uns requisits, adverteixen les cartes avançades per El País, d’«especial transcendència» atès que «la intenció empresarial comunicada presenta elements d’especial gravetat i transcendència, tant per l’impacte que la intenció empresarial comunicada té sobre l’ocupació, com, en particular, pels seus efectes sobre les persones treballadores.