«Les empreses van amb cautela en els contractes per a l’estiu»

Quan recuperarem els nivells d’ocupació previs a la COVID?

Si alguna cosa ens ha ensenyat la covid és que és molt difícil fer previsions. La recuperació de l’ocupació dependrà que siguem capaços d’avançar en la vacunació. Difícilment aquest any arribarem als nivells precovid. Les nostres estimacions són que acabarem l’any amb una taxa d’atur del 16%, una mica per sota de l’actual. I que al llarg del 2022 baixarà al 15,5%.

Com anirà la campanya d’estiu?

Espero una situació millor de la que hem viscut aquest primer trimestre. Teníem unes millors perspectives, però a causa dels confinaments hem vist alentida la recuperació que vam iniciar al segon trimestre del 2020. Aquesta incertesa provoca que les empreses vegin amb certa cautela aquesta campanya d’estiu.

Espanya està condemnada a tenir una taxa d’atur de dos dígits?

Em nego a pensar-ho. També és veritat que si no afrontem el problema de l’alta taxa d’atur i l’alta taxa de temporalitat de manera diferent a com ho hem enfocat durant els últims 20 anys seguirem tenint els mateixos resultats. Finalment, qui crea ocupació són les empreses i hem de crear un mercat de treball flexible, perquè puguin disposar de treballadors en funció de la seva demanda; tot i que també hem de donar seguretat als treballadors i certa garantia d’estabilitat.

Com es combinen aquests dos conceptes?

A França, per exemple, tenen un tipus de contracte que permet a les empreses de treball temporal contractar persones amb caràcter indefinit, per després posar-les a disposició de les empreses en funció de quan necessiten aquests treballadors.

Encaixaria aquesta proposta en el nou model d’ERTOs que ha anunciat el Govern?

Tot model que doni estabilitat als treballadors i alhora fomenti la seva formació és un model en el qual hem d’avançar. Diferents estudis diuen que el 54% dels empleats perd les habilitats que necessita per desenvolupar el seu treball amb garanties cada tres anys. Hem de fugir de models formalistes, com els famosos cursos de formació, o models presencialistes. I anar més a l’aprenentatge a través de l’experiència. No és només combinar l’ERTO amb la formació, sinó com apliquem aquesta formació.

Està preparat el SEPE?

El SEPE ha de modernitzar-se i hem d’invertir en això. Una altra cosa que podem aprendre dels nostres veïns europeus és que la col·laboració público-privada és una alternativa per garantir que es gestionen els recursos públics de la forma més eficient possible. El SEPE ha d’avançar i recolzar-se en empreses com nosaltres per poder reduir les actuals taxes d’atur.

Ja estan negociant amb el Govern aquesta col·laboració?

Estem en converses per veure com podem posar-nos a disposició de les institucions, però a dia d’avui no tenim res concret tancat.

Com hauria de finançar-se aquesta col·laboració? Un fons tripartit entre Estat, empreses i treballadors seria una opció?

Sí, perfectament. Hi ha diferents alternatives, l’important és consensuar com garantim l’ocupabilitat de les persones i reduïm la taxa d’atur. Si després això ha de ser finançat de manera tripartida o només a través de recursos públics és secundari.

La reforma de les polítiques actives d’ocupació torna a estar a sobre de la taula, quins errors no es poden tornar a cometre?

El punt fonamental per a mi és l’aposta per la formació de les persones. Les crisis sempre acaben afectant més les persones amb menys capacitació i formació. I un antídot és intentar invertir per formar i capacitar la nostra força laboral. Més de la meitat de la població en edat de treballar no té un nivell de formació adequat al que demana el mercat. Una part està sobreapacitada, a la part mitjana hi ha baixa capacitació i els menys qualificats són els que més estan patint la crisi.

Com corregir-ho?

Cal reubicar les persones cap a aquesta franja central, amb més formació professional. I aquí poden servir-nos els fons Next Generation.

Abans ha destacat la formació pràctica, no tant la teòrica. Com s’aconsegueix?

D’una banda, desenvolupant l’FP dual, que en el cas espanyol és molt limitada. I, de l’altra, impulsant el contracte formatiu, que actualment està infrautilitzat pels requisits que té. És inacceptable que el 40% dels nostres joves estiguin a l‘atur, això ha de canviar radicalment.

Afirma que qui crea ocupació són les empreses. Alguna responsabilitat tindran en aquest 40% d’atur juvenil?

Dir que les empreses no estan sent capaces d’atreure aquesta ocupació jove em sembla injust. Hem de ser capaços de construir els mecanismes que facilitin aquesta incorporació. Gran part d’aquests joves abandonen prematurament els estudis i necessiten accedir a un altre tipus de formació. Reconduir-los al mercat de treball no és tan fàcil i aquí les empreses de treball temporal juguem un paper clau. Perquè som una passarel·la a l’ocupació indefinida. un terç dels nostres treballadors acaben sent contractats com indefinits a les empreses on treballen.

Ha esmentat els joves, però una part important d’aquestes bosses d’atur té de 45 anys cap amunt. Són bones les mateixes fórmules que planteja?

Sí. Hem de començar a entendre el procés de formació com una cosa permanent i en això no estem prou madurs. Aquelles persones que avui tenen 45 anys i que porten 15 anys exercint les mateixes tasques, tenim l’obligació de formar-les. I de construir un model contractual que els permeti reenganxar-se.

Veu el contracte de formació com una opció per als sèniors a l’atur?

Per què no? El contracte formatiu busca que una persona s’incorpori al mercat de treball i adquireixi unes capacitats. Que tingui una edat o una altra no importa.

El Govern ha d’obligar a una formació mínima cada any?

La formació obligatòria té les seves limitacions. Considero que és important que, a més d’això, hem de revisar el model formatiu actual i com gastem els fons que tenim per a això. Que en tot cas són molts i que potser podem maximitzar.