La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) vol avançar cap a la digitalització i la sostenibilitat. Així ho va exposar el seu president, Ramon Sarroca, durant la seva intervenció al Fòrum Agrari Santander, organitzat aquesta setmana per Diari de Girona i Prensa Ibérica amb el patrocini del Banc Santander. Per al representant de les cooperatives agràries catalanes, aquests dos objectius són els que s’han d’encarar aprofitant l’arribada dels Fons de recuperació europeus Next Generation impulsats arran de la crisi de la COVID. Uns diners que han d’ajudar les cooperatives a gestionar a través del big data l’important volum de dades del món agroalimentari, l’ús del blockchain per als processos productius, la utilització de fons d’energia renovables i l’aplicació d’una economia circular que respecti el medi ambient.

Sarroca creu que aquestes fites ja hi eren abans de la irrupció de la pandèmia, i una prova d’això és que el 2019 la nova Política Agrària Comuna (PAC) de la UE ja supeditava les subvencions a la transició cap a una economia verda. «La COVID ha estat un accelerador d’objectius, ens ha posat davant d’un mirall les necessitats que teníem perquè la situació no era gens favorable», va afegir.

D’aquí n’han sortit uns fons europeus que tenen com a finalitat principal la recuperació econòmica a través de la transició verda. Sarroca considera que perquè aquests ajuts realment facin efecte s’han de destinar a «petits canvis transformadors» que arribin a tot el territori. Això no significa demanar-los de manera individual. Al seu entendre, la FCAC és partidària d’agrupar necessitats comunes de diferents cooperatives (com per exemple, l’ús de noves tecnologies al camp) i després «capil·laritzar» aquest bloc d’ajuts perquè quedin ben repartits. També va rebutjar que els diners vagin a parar només a grans empreses, ja que «d’aquesta manera no arribaran on en realitat fan falta; són 170.000 milions d’euros que han de ser útils per al nostre territori».

El president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), Ramon Sarroca. FCAC

El president de la FCAC també va parlar de la problemàtica actual relacionada amb la instal·lació de grans parcs eòlics i fotovoltaics al territori català. Sarroca va qualificar de «voràgine» la proliferació d’aquestes estructures, «col·locades sense massa criteri i sense conservació de l’espai agrari». En aquest sentit, va mostrar-se a favor de la seva instal·lació, tot i que «no a qualsevol preu». «La transició energètica s’ha de fer ordenada. Som partidaris d’un gran pacte, i després estudiar la singularitat de cada projecte amb unes bases ben marcades». I va suggerir la implantació de parcs en territoris com ara secans rigorosos.

Dejeccions ramaderes

Un altre tema relacionat amb la sostenibilitat que va posar Sarroca sobre la taula és el relacionat amb les dejeccions ramaderes. «Són un tema cabdal; hem de convèncer que els purins no són un problema sinó una oportunitat. S’ha de fer pedagogia», va assegurar, i va afegir que «no ens hauríem de trobar amb problemàtiques legislatives que ens aportin incapacitat per portar solucions al problema. Hem de posar en sintonia el món agrari i ramader, perquè l’agrari consumeix productes de les dejeccions ramaderes. I s’ha de fer des del territori».

Sarroca va subratllar que per atraure talent a les cooperatives «ens hem de digitalitzar bé», i va assegurar que les persones que hi treballen ho fan a gust i perquè els agrada. En aquest sentit, va apuntar que per incorporar talent al territori calen projectes de proximitat i publico-privats amb les universitats, els centres de recerca, les Cambres de Comerç, les administracions i les entitats financeres com el Banc Santander amb l’objectiu de «dur a terme projectes transformadors». Finalment, també va recordar que a Catalunya en els darrers anys hi ha hagut avenços com la Llei de protecció dels espais agraris o el pacte estratègic per a l’alimentació o el mateix canvi de nom de la conselleria d’Agricultura (ara es diu Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural). Sarroca es va mostrar «optimista per la manera d’encarar» aquests reptes per part del Govern i del Departament que lidera Teresa Jordà.

Una quinzena de cooperatives i 77,5 milions a Girona

A les comarques gironines la FCAC compta amb una quinzena de cooperatives adherides que sumen un volum de negoci de 77,5 milions d’euros. A nivell de Catalunya l’organització representa 192 cooperatives agràries que aglutinen 29.513 sòcies i socis productors i generen ocupació per a 4.399 persones. La facturació global de l’entitat se situa en 1.663,10 milions d’euros i representen el 32,9% de la Producció Final Agrària (55,3% del sector agrícola i 22,7% del ramader). Les cooperatives conformen un ampli ventall, amb sectors tant diversos com arròs, cítrics, fruita, horta, fruita seca, vi, oli d’oliva, ramaderia, llet, mel, cereals, flor i planta, subministres i pinsos.

El director territorial a Catalunya, Eduard Miró, subratlla els tres pilars de negoci de l’entitat: agilitat, transformació digital i acords amb agrupacions

Banc Santander ha redoblat els esforços durant la pandèmia. Amb quatre milions de clients de la petita i mitjana empresa (pimes), el 2020 va fer una aposta decidida per donar-los suport en moments de dificultats, una tasca que ha estat reconeguda per la prestigiosa publicació financera Euromoney amb el premi al millor banc del món per a les pimes. En el cas concret de l’àmbit agroalimentari, l’entitat financera va incrementar un 34% el finançament a les empreses i particulars del sector fins a superar els 7.500 milions d’euros (dels quals, 4.000 van correspondre a préstecs amb avals ICO i la resta finançament del banc concedit mitjançant els seus propis crèdits).

El director territorial de Banc Santander a Catalunya, Eduard Miró, va explicar que l’entitat «porta dècades donant suport al sector agrari, i durant aquesta crisi ha quedat palesa la seva importància com a pilar central de la societat espanyola». En aquest sentit, subratlla l’esforç especial que el banc va fer l’any passat amb campanyes en diferents sectors com el vitivinícola i els del cereal, fruita i olivera, així com amb les tramitacions de la PAC.

També va fer esment a l’àmplia oferta dels productes que el banc posa a disposició dels clients, com la bestreta de collita, les assegurances agràries, les pòlisses per la incorporació de joves agricultors o les inversions a llarg termini a través dels plans de millora de les comunitats autònomes, entre d’altres.

Eduard Miró, en una imatge d’arxiu DdG

Un equip especialitzat

Miró va assenyalar que l’entitat sustenta el seu model de negoci en tres grans pilars: agilitat, transformació digital i aliances i acords amb associacions del món agrari. «L’agilitat del banc a l’hora de resoldre les propostes de finançament d’agricultors i ramaders ha estat determinant perquè molts empresaris hagin pogut seguir amb la seva activitat. Santander els ha donat suport mitjançant 1.000 especialistes repartits per més de les 1.000 oficines agràries que atenen a més de 400.000 clients.

Pel que fa a la transformació digital, el director de l’entitat a Catalunya destaca R+D+I Agro, «una eina que permet als empresaris registrar tota la informació de les seves explotacions». Miró recorda que el Santander va ser el primer banc en llançar una App orientada al sector alimentari que ofereix informació completa per a cobrir necessitats dels agricultors i ramaders. Aquest any també han llançat una convocatòria per iniciatives de les start-ups sobre digitalització i sostenibilitat, i estan desenvolupant les eines necessàries perquè els clients puguin beneficiar-se de les ajudes dels fons Next Generation de la UE. En aquesta línia, Santander engegarà un nou servei pioner per permetre als clients accedir a la informació sobre les convocatòries de projectes i subvencions de totes les administracions públiques.

Finalment, Miró va destacar l’estreta col·laboració amb associacions de referència del sector agrari. «De forma agrupada hem de reforçar la solidesa del sector perquè compti amb els millors mètodes possibles per créixer i consolidar-se».