El rebuig del ministre José Luís Escrivá a derogar ja el factor de sostenibilitat del PP en aquest primer bloc de la reforma de les pensions encalla ara mateix l’acord amb els sindicats.
No és l’únic punt que impedeix aconseguir un pacte sobre el qual ja existeixen assentades bases, però sí que és una de les roques de més pes. CCOO i UGT han marcat aquí una línia vermella i no signaran cap acord si la Seguretat Social no suprimeix primer aquesta fórmula que hauria de servir per a ajustar les prestacions a l’esperança de vida.
Els sindicats passen a negociar sobre la legislació prèvia a 2011 la seva substituta. En l’altre costat, la Seguretat Social trasllada aquesta pilota al segon bloc de negociacions i s’escuda en què així li ho va comunicar a Brussel·les en el marc del Pla de Recuperació.
Les converses són constants, els telèfons i les videotrucades contínues des de fa setmanes i les parts ja estan en fase avançada d’intercanviar no ja proposades de treball, sinó esborranys d’avantprojectes de llei. Sobre l’acord de les pensions fa setmanes que les parts, especialment el ministre Escrivá, han penjat el cartell d’«imminent».
Però, com d’imminent? «Depèn de com definim imminent», va respondre el dimecres el segon del ministre, el secretari d’Estat de Seguretat Social, Israel Rierol; en ser preguntat durant la valoració de les dades de l’atur.
Com més gran, menys diners
«El factor de sostenibilitat es defineix com un instrument que amb caràcter automàtic permet vincular l’import de les pensions de jubilació del sistema de la Seguretat Social a l’evolució de l’esperança de vida dels pensionistes», segons queda definit per llei. És a dir, a més esperança de vida, menys pensió.
