La crisi econòmica provocada pel coronavirus està sent atípica en molts aspectes, com és propi d’una pandèmia sense precedents en un segle. Un d’ells ha estat l’evolució de la morositat bancària. L’habitual quan l’economia cau és que els impagaments dels crèdits creixin per les dificultats de llars i famílies per a fer front a les quotes. No obstant això, la taxa de préstecs de dubtós cobrament no ha deixat de baixar des que es va decretar el confinament al març de l’any passat. S’ha tractat, amb tot, d’un efecte temporal: autoritats, bancs i experts preveuen que la morositat comenci a pujar de forma pronunciada en la segona part de l’any per a marcar un màxim al llarg del 2022 o en 2023 com a molt tard, si bé estimen que el seu impacte serà «manejable» per a les entitats financeres.
Segons l’última dada oficial del Banc d’Espanya, els crèdits impagats de famílies i companyies ascendien el març passat a 54.980 milions d’euros, un 4,1% i 2.401 milions menys que quan, un any abans, el Govern va reduir l’activitat i la mobilitat al mínim. El pes d’aquests actius morosos sobre el total dels crèdits (que paral·lelament han pujat en un 1,8% i 22.566 milions, als 1,21 bilions) ha baixat del 4,8% de març de l’any passat al 4,51%. Malgrat que ha augmentat en alguns segments com el consum i en les branques d’activitat més afectades per la crisi, en termes agregats es tracta d’un descens totalment atípic en plena recessió i més en una tan pronunciada com la soferta per l’economia en 2020.
Mesures del Govern
La raó d’aquesta caiguda dels impagaments està en les mesures desplegades per les autoritats per fer costat a famílies i empreses, com els ERTOs, els cinc tipus diferents de moratòries en els pagaments dels crèdits per a col·lectius vulnerables (quatre aprovades pel Govern i una pel sector), o els avals públics de l’ICO a crèdits bancaris per a empreses. Però aquestes mesures, ampliades en molts casos, no seran eternes, com van advertir aquest dimecres la Comissió Europea i el Banc Central Europeu (BCE). «Si bé no s’esperen efectes precipici significatius quan expirin les moratòries, és probable que el 2022 es produeixi una deterioració més marcada de la qualitat dels actius», van alertar en el seu últim informe bianual de supervisió del rescat financer a Espanya de 2012.
La sotsgovernadora del Banc d’Espanya, Margarita Delgado, va apuntar en la mateixa direcció durant la seva recent intervenció en el fòrum Primera Pla@ d’El Periódico.
La morositat, va asseverar, començarà a pujar «possiblement a la fi d’enguany i més a principis de 2022». I encara que no va creure probable que arribi al màxim històric del 13,61% del 2013 i va estimar que serà «manejable» i podrà ser absorbida gràcies als resultats dels bancs, sí que els va instar a ser «superprudents». Les previsions dels analistes sobre la morositat s’han anat moderant segons les autoritats prenien mesures per a pal·liar els impactes econòmics del covid-19.
