La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) vol avançar cap a la digitalització i la sostenibilitat. Així ho va exposar el seu president, Ramon Sarroca, durant la seva intervenció al Fòrum Agrari Santander, organitzat aquesta setmana per Diari de Girona i Prensa Ibérica amb el patrocini del Banc Santander. Per al representant de les cooperatives agràries catalanes, aquests dos objectius són els que s’han d’encarar aprofitant l’arribada dels Fons de recuperació europeus Next Generation impulsats arran de la crisi de la COVID. Uns diners que han d’ajudar les cooperatives a gestionar a través del big data l’important volum de dades del món agroalimentari, l’ús del blockchain per als processos productius, la utilització de fons d’energia renovables i l’aplicació d’una economia circular que respecti el medi ambient.

Sarroca creu que aquestes fites ja hi eren abans de la irrupció de la pandèmia, i una prova d’això és que el 2019 la nova Política Agrària Comuna (PAC) de la UE ja supeditava les subvencions a la transició cap a una economia verda. «La COVID ha estat un accelerador d’objectius, ens ha posat davant d’un mirall les necessitats que teníem perquè la situació no era gens favorable», va afegir.

D’aquí n’han sortit uns fons europeus que tenen com a finalitat principal la recuperació econòmica a través de la transició verda. Sarroca considera que perquè aquests ajuts realment facin efecte s’han de destinar a «petits canvis transformadors» que arribin a tot el territori. Això no significa demanar-los de manera individual. Al seu entendre, la FCAC és partidària d’agrupar necessitats comunes de diferents cooperatives (com per exemple, l’ús de noves tecnologies al camp) i després «capil·laritzar» aquest bloc d’ajuts perquè quedin ben repartits. També va rebutjar que els diners vagin a parar només a grans empreses, ja que «d’aquesta manera no arribaran on en realitat fan falta; són 170.000 milions d’euros que han de ser útils per al nostre territori».

El president de la FCAC també va parlar de la problemàtica actual relacionada amb la instal·lació de grans parcs eòlics i fotovoltaics al territori català. Sarroca va qualificar de «voràgine» la proliferació d’aquestes estructures, «col·locades sense massa criteri i sense conservació de l’espai agrari». En aquest sentit, va mostrar-se a favor de la seva instal·lació, tot i que «no a qualsevol preu». «La transició energètica s’ha de fer ordenada. Som partidaris d’un gran pacte, i després estudiar la singularitat de cada projecte amb unes bases ben marcades». I va suggerir la implantació de parcs en territoris com ara secans rigorosos.

Dejeccions ramaderes

Un altre tema relacionat amb la sostenibilitat que va posar Sarroca sobre la taula és el relacionat amb les dejeccions ramaderes. «Són un tema cabdal; hem de convèncer que els purins no són un problema sinó una oportunitat. S’ha de fer pedagogia», va assegurar, i va afegir que «no ens hauríem de trobar amb problemàtiques legislatives que ens aportin incapacitat per portar solucions al problema. Hem de posar en sintonia el món agrari i ramader, perquè l’agrari consumeix productes de les dejeccions ramaderes. I s’ha de fer des del territori».

Sarroca va subratllar que per atraure talent a les cooperatives «ens hem de digitalitzar bé», i va assegurar que les persones que hi treballen ho fan a gust i perquè els agrada. En aquest sentit, va apuntar que per incorporar talent al territori calen projectes de proximitat i publico-privats amb les universitats, els centres de recerca, les Cambres de Comerç, les administracions i les entitats financeres com el Banc Santander amb l’objectiu de «dur a terme projectes transformadors». Finalment, també va recordar que a Catalunya en els darrers anys hi ha hagut avenços com la Llei de protecció dels espais agraris o el pacte estratègic per a l’alimentació o el mateix canvi de nom de la conselleria d’Agricultura (ara es diu Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural). Sarroca es va mostrar «optimista per la manera d’encarar» aquests reptes per part del Govern i del Departament que lidera Teresa Jordà.