Pagar la reparació d’una rentadora amb una targeta de crèdit i acabar amb un deute de 20.000 euros. Aquesta situació, que sembla extrema, és un possible resultat del finançament revolving. La sentència del Tribunal Suprem de març de 2020 va posar sota els focus aquest tipus de crèdits al consum pels seus elevats interessos, als quals va penjar l’etiqueta d’usura. Des de llavors s’han multiplicat les queixes i denúncies vinculades a aquest producte financer, que ja és un dels que més reclamacions genera davant el Banc d’Espanya. Ara, des de l’Associació Nacional d’Establiments Financers de Crèdit (Asnef) s’ha llançat aquesta mateixa setmana un protocol per portar la transparència a aquestes targetes i combatre, així, la seva mala fama.

Les targetes revolving donen l’opció d’ajornar el pagament en quotes fixes o en un percentatge del deute, i permeten mensualitats molt baixes (fins del 3% dels diners sol·licitats). Un altre dels suposats avantatges és que es converteix en una línia de crèdit il·limitada, ja que els diners retornats poden tornar a ser prestats. Ambdues característiques exposen l’usuari a endinsar-se «en una espiral de deute del qual no surts», adverteixen des de l’associació de consumidors Adicae, que ha identificat més de 200 targetes revolving o que ofereixen aquesta modalitat. Perquè, segons indiquen, que una targeta de crèdit «normal» es converteixi en revolving pot ser tan senzill com negociar amb l’entitat i arribar a un acord. «I l’accés a crèdit il·limitat és molt temptador, sobretot en col·lectius vulnerables», apunten.

Deute infinit

On és la trampa? En el deute adquirit, que mai es redueix. «El crèdit revolving es retroalimenta», mentre que en el crèdit al consum habitual sí es va amortitzant el capital principal, corrobora Almudena Velázquez, directora legal de reclamador.es. Aquesta plataforma online, que ha gestionat 2.630 consultes i 250 reclamacions per aquestes targetes, les desaconsella. «Cal ser molt prudents i no deixar-se portar pels missatges que només ens ofereixen la part positiva, perquè la realitat d’aquests crèdits és que encadenen els consumidors per anys i sense saber realment quan deixaran saldat el deute», afegeix Velázquez.

Davant de la forquilla del 8% al 12% d’interessos que sol comportar el crèdit al consum, el cost mitjà de la targeta de crèdit revolving al març era del 17,91% TEDR, segons el Banc d’Espanya. No obstant això, puntualitzen tant l’associació de consumidors Asufin com Asnef, aquest percentatge és més baix del que s’aplica en realitat, ja que el preu final, reflectit en la TAE, inclou despeses i comissions addicionals com les de renovació, d’assegurances, de contractació, etc. Segons el III Baròmetre d’Asufin, de març, la TAE mitjana supera el 22%.

Com més baixa sigui la quota mensual, més temps es trigarà a tornar els diners i més interessos es pagaran, un camí que pot portar, com en el cas de la rentadora, a un fatal sobre-endeutament. Per reforçar la regulació, al gener va entrar en vigor una ordre ministerial. Ara, el Govern exigeix ​​més transparència en comunicar les condicions i el cost, així com més control de la solvència i oferir simulacions sobre l’import sol·licitat i les quotes.

Transparència i confiança

Mentrestant, les entitats intenten ajustar-se als nous criteris. L’última mesura, presentada fa uns dies per Asnef, és el Protocol de Transparència del Crèdit Revolving, una guia per fer comprensible la informació que ha de conèixer l’usuari abans de contractar. Perquè l’exercici arribi al seu públic objectiu, és essencial la col·laboració dels que comercialitzen aquestes línies de crèdit, habitualment a través de targetes: bancs i altres entitats de serveis financers, però també supermercats o gasolineres.

Després dels cops judicials i la resposta institucional, les entitats han començat a retallar interessos i estan veient, reconeix el secretari general d’Asnef, Ignacio Pla, «que és necessari facilitar una eina més al consumidor; oferir informació absolutament clara perquè prengui una decisió lliure, conscient i informada».

Així doncs, la responsabilitat del ciutadà comença on acaba la informació que rep sobre el producte que contractarà. I aquesta, per ara, és escassa. «Precisament el problema de les targetes revolving és que es comercialitzen de forma molt poc transparent. No sol informar-se del complex sistema d’amortització del deute», explica Patricia Suárez, presidenta d’Asufin, que ha passat de tramitar 69 reclamacions el 2019 a 259 el 2020.

Confiança en les entitats

Ignasi Pla parla de transmetre confiança i es mostra convençut que «la majoria» de les entitats se sumaran al protocol i l’entregaran als seus clients, «perquè el coneixen i l’han afavorit». Si és així, es veurien avenços: el 56% del finançament concedit el 2020 pels socis d’Asnef estava vinculat al revolving. WiZink, la part perdedora en l’esmentada sentència del Suprem i amb un saldo de 3.400 milions en aquestes targetes, assegura tenir un «fort compromís amb la transparència» i s’adherirà a la iniciativa d’Asnef.