El cost de la vida a les comarques gironines s’encareix fins a nivells que no es veien des de principis de l’any 2017. Segons dades fetes públiques per l’Institut Nacional d’Estadística, l’índex de preus de consum (IPC) es va elevar fins el 3,1% el mes de maig. De la cistella de productes analitzats per determinar la inflació, el subgrup que més s’ha incrementat a Girona el darrer any és el d’«electricitat, gas i altres combustibles». Concretament, la pujada és del 25,1% anual. La raó cal buscar-la, sobretot, en l’alça dels carburants, que al maig de 2020 es van abaratir en ple confinament per la pandèmia. A Catalunya l’IPC es va situar en el 2,6%, una dècima menys que en el conjunt d’Espanya. També destaca l’increment de preus del peix fresc, les llegums i hortalisses, la carn d’au i altres aliments.

Sense tenir en compte l’energia ni els aliments frescos, que també van impulsar la inflació al maig, la subjacent es va situar en el 0,2%, dos punts i mig per sota de l’IPC general, marcant la major distància entre tots dos índexs des de 1986.

L’encariment de l’energia va intensificar al maig el fort repunt de preus ja registrat al març (1,3%) i abril (2,2%), després d’un 2020 d’IPC negatiu al qual va seguir un petit augment al gener de 2021 (del 0,5%, a causa de la borrasca Filomena) i estabilitat al febrer (taxa del 0%).

Per al Govern, el repunt de la inflació és «temporal» i «s’anirà normalitzant en els pròxims mesos», ja que han coincidit les restriccions d’oferta en un moment de reactivació de la demanda amb l’ efecte esgaló» en comparar amb els preus de la primavera de 2020, amb els serveis en mínims històrics en ple estat d’alarma.

El secretari d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, Gonzalo García Andrés, va assegurar en declaracions recollides per l’agència EFE, que vigilarà «molt de prop» la inflació i va recordar que la subjacent està «molt pròxima a zero» i en línia amb altres països europeus.

De tornada a les dades, el transport va ser el grup que més va influir en aquesta major inflació en el conjunt del país, elevant dos punts fins al 9,4% el creixement dels seus preus, a causa de l’encariment dels carburants i lubrificants, que fa un any s’abaratien.

El desglossament de les dades revela que els combustibles líquids es van encarir un 44,6% respecte a maig de 2020; la gasolina, un 24,2%, i el gasoil, un 21,4%, i van marcar tots ells increments històrics.

També van tensionar la inflació a l’alça l’oci i la cultura, els preus de la qual van pujar un 0,2%, a causa del menor abaratiment dels paquets turístics, i els aliments i begudes no alcohòliques, amb un increment del 0,8%, cinc dècimes més que a l’abril, pel peix, l’oli i la carn.

Per als sindicats, és clar: l’augment dels preus dels productes energètics, que afecten en major mesura a aquells consumidors amb menys ingressos, fan «imprescindible» pujar el salari mínim interprofessional (SMI).

La patronal, en canvi, considera que, malgrat el repunt dels últims mesos, la moderació de preus continua sent la nota dominant, assegura que les empreses estan reduint els seus marges i confia que l’impacte del comportament alcista de l’energia es redueixi en els pròxims mesos. 

 Funcas va revisar a l'alça les seves previsions d'inflació per a l'any 2021. Després de conèixer les dades de maig, el centre d'anàlisi va situar la inflació en el 2,2% per al conjunt de 2021, dues dècimes més respecte a les últimes previsions, però per sota la taxa del maig.

Què passa amb la inflació?

L’indicador que mesura la pujada anual dels preus ha pujat a totes les economies avançades el darrer mes. A la zona euro es va arribar al 2% al maig, a Alemanya ja s’ha assolit el 2,4%, a Espanya frega el 3% i als EUA s’acosta al 5%. En aquest context, els inversors comencen a mostrar nerviosisme.

Per què estan pujant els preus?

Si l’any passat l’economia i els preus van col·lapsar des del març per la pandèmia, és lògic que ara qualsevol mínim pas cap a la normalitat doni com a resultat uns preus més alts comparats amb els deprimits de l’any passat. És l’anomenat efecte esglaó. I hi ha un segon factor. Després de la recessió mundial, el ràpid despertar de l’economia a la Xina i els EUA -també en la zona euro, tot i que de forma més lenta- s’està enfrontant amb escassetat de matèries primeres suficients per alimentar la maquinària de la recuperació global. L’encariment arribarà tard o d’hora als consumidors. 

És una pujada transitòria o permanent?

L’efecte esglaó dels preus podria interpretar-se com a transitori. També, el coll d’ampolla de les matèries primeres, fins que l’oferta s’ajusti a l’explosió de demanda. És el que opinen als EUA economistes com Paul Krugman. Però fa mesos que l’exsecretari d’Estat del Tresor Larry Summers alerta del risc d’inflació i de repetir «els errors dels anys 70», amb taxes de dos dígits. 

Hi ha risc de sobreescalfament en l’economia?  

Aquest és el debat als EUA. Per primera vegada els colls d’ampolla típics d’una recuperació accelerada coincideixen alhora amb estímuls monetaris (baixos tipus d’interès dels bancs centrals) i desconegudes injeccions fiscals. La zona euro la sortida de la crisi es fa a menor ritme que els EUA.

Què opinen els bancs centrals?

En tots els seus missatges, fins ara, el BCE, en la zona euro, i la Fed, als EUA, remarquen els elements transitoris dels actuals nivells d’inflació. No obstant, hi ha tensions dins dels seus òrgans de govern. A la taula del BCE s’asseuen falcons (partidaris d’aprofitar la recuperació que ofereix la vacunació per posar fi a l’alegria d’uns tipus d’interès que beneficien els països del Sud, com Espanya i Itàlia) i coloms (defensors de mantenir el fàcil accés al crèdit el temps necessari perquè l’economia deixi enrere la recessió)..

Poden influir les eleccions alemanyes en el debat?

La inflació a Alemanya ja ha arribat al 2,4% i s’anticipen taxes del 4% al novembre al país germànic i a prop del 3% en la zona euro. L’índex de preus anirà escalant durant l’estiu, just en el període previ a les eleccions legislatives del setembre a Alemanya, en un context en el qual previsiblement trobaran aliment els falcons centreeuropeus del BCE. 

S’apujaran els tipus d’interès a curt termini?  

No s’espera. Quan la inflació és baixa (per sota del 2% de forma persistent), els bancs centrals promouen descens de tipus, per escalfar l’economia. Quan la inflació s’instal·la per sobre del 2% de forma estable, els tipus d’interès pugen, per refredar l’economia per la via de l’enduriment del crèdit. Si el BCE o la Fed arriben a interpretar que les taxes d’inflació més grans són estructurals, començaran a canviar la seva actual estratègia de baixos tipus d’interès i de compra de deute a doll d’empreses i governs. Segurament no hi hauria moviments bruscos d’un dia per l’altre, però el canvi d’expectatives portaria tensió als tipus.

Com ho notaran les hipoteques?  

El preu dels nous crèdits hipotecaris es troba en aquests moments en nivells històricament baixos (TAE mitjana de l’1,62% per a les noves hipoteques a l’abril). L’expectativa d’un possible avanç en mig any en la pujada de tipus oficials (a finals del 2023) podria traslladar-se de forma anticipada a les hipoteques, amb una tensió més gran a l’alça en els tipus de les noves operacions potser ja el 2022.

Quins efectes tindrà sobre el deute públic?  

En aquests moments, el bo espanyol comporta un tipus d’interès del 0,44%, cosa que suposa una prima de risc de tot just 65,90 punts sobre el bund alemany (-0,22%), gràcies a la política de compra de deute públic del BCE, accentuada des de març de 2020 per combatre els efectes econòmics de la pandèmia. Els falcons del BCE exigeixen avançar la retirada d’aquests estímuls. Tot i que podria ser reforçat el programa previ, que ve del 2015, tot això podria afegir tensió al deute públic de països com Espanya.

Què passa amb els inversors? 

Hi ha una regla tàcita que fa que quan els tipus d’interès baixen, pugi la borsa i al revés. Amb el preu dels diners en mínims històrics, els inversors han portat estalvis cap a la borsa i actius de risc, com criptomonedes. Si invertir en renda fixa torna a ser atractiu, l’estalvi més conservador pot donar l’esquena a la renda variable, amb descensos als índexs borsaris.