La interinitat ha experimentat a Girona el creixement més elevat dels darrers anys. No només en xifres absolutes, sinó també pel que fa al pes d’aquesta tipologia de contracte temporal sobre el total de la contractació. Segons les últimes dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat, a la província s’han registrat 9.775 contractes d’interins aquest 2021. Aquesta no només és una xifra més elevada que la dels mateixos mesos de l’any passat (que van viure un retrocés per la caiguda de la contractació de la pandèmia), sinó també que la del període de gener a juny de 2019, quan n’hi va haver 9.428. La dada només es va superar el 2018 (9.912), un any estranyament elevat que va trencar els registres dels períodes de 2017 i 2016, èpoques en les quals la xifra de contractes d’interinitat no havia superat els 9.000 a Girona.

Però en els anys anteriors a la crisi de la covid també hi havia més contractes, en general. En aquest sentit, la proporció d’interins mai va enfilar-se per sobre del 9% del total de la contractació. Això va canviar arran de la pandèmia i l’any passat la ràtio d’interinitat respecte tots els contractes generats a la província va superar el 9%. Aquest any, amb un augment considerable del número global de contractes, la interinitat ha trencat per primera vegada en molts anys la barrera del 10%: va arribar a un 10,3% concretament.

La Generalitat defineix el contracte interí com aquell en el qual el treballador substitueix de manera temporal a un altre amb dret a una plaça determinada, tant a jornada completa com a parcial, i tant al sector privat com al públic. És en aquest últim on en els darrers anys hi ha hagut un problema més gran. L’elevada xifra de treballadors interins de la funció pública ha portat a sindicats i organitzacions d’empleats a denunciar la seva situació.

L’1 de juny, els treballadors interins de Catalunya van protestar ahir davant la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, per denunciar «l’abús de temporalitat» en el sector públic català. «Volem ser fixos, ja!» o «Cap interí al carrer» van ser alguns dels eslògans que es van corejar a la concentració. Segons va informar ACN, els treballadors interins van entrar a registre del Departament de Presidència el manifest on reclamen l’aprovació urgent de la Llei d’estabilització dels treballadors del sector públic català i la paralització dels processos de selecció i oposicions. «La llei és clara i concisa. Tot el personal temporal i interí que porti més de tres anys en places estructurals té dret a plaça fixa», va recordar Ruth Gras, portaveu de la Plataforma d’Interins.

Segons Gras, aquesta situació laboral és més que recurrent a l’administració pública catalana, amb treballadors que porten fins a 30 anys de prestació de servei de manera temporal o interina. «Depèn del col·lectiu, però diuen que la mitjana d’interins o temporals al sector públic és del 33% del personal», ha assenyalat la portaveu de la Plataforma d’Interins de Catalunya (PIC). «Però tenim col·lectius com els tècnics d’educació infantil (TEI) on el 100% del personal és interí o temporal, i un 75% de treballadors socials», va apuntar Gras. «El més greu de tot plegat és que la mateixa administració reconeix aquest abús de temporalitat. Això ja està aconseguit», va afirmar la portaveu de la PIC.

Temporalitat elevada

Els interins formen part de la gran bossa de contractació temporal que hi ha a Girona, que de gener a maig va arribar a la xifra de 78.304 d’un total de 93.967. Són la gran majoria, tot i que, segons les dades de l’Observatori del Treball, aquesta xifra no ha patit variacions significatives en els darrers anys. La major tipologia de contracte temporal és l’eventual generat per circumstàncies de producció.