El preu de la llum està completament descontrolat. Per segon dia consecutiu, després d’aconseguir ahir els 90,95 euros el megavat-hora, el preu en el mercat majorista (conegut com a «pool») torna a registrar un rècord en situar-se en 94,63 euros, fregant els 94,99 euros del 8 de gener amb Filomena i el quart preu més alt de la seva història, segons les dades de l’Operador del Mercat Ibèric (OMIE). És, a més, el preu més car dels principals països europeus, just per davant del Regne Unit, amb un preu de 94,48 euros. El segueixen Itàlia, a 90,60 euros; Bèlgica, a 87,84 euros; Països Baixos, a 87,62 euros; França, a 86,85 euros; Alemanya, a 85 euros, i Països Nòrdics, a 44,45 euros.

Aquest preu sol afectar els consumidors que estiguin en el mercat regulat, subjectes a un Preu Voluntari del Petit Consumidor (PVPC), tradicionalment més barat que el mercat lliure, segons la Comissió Nacional dels Mercat i la Competència (CNMC). El preu de l’energia suposa al voltant del 30% del total de la factura, la resta són costos regulats (50%) i impostos (20%).

El gas, disparat

Res té a veure aquesta pujada de la llum amb l’arribada de les noves tarifes, que es van posar en marxa el passat 1 de juny, encara que amb aquesta nova estructura un preu «pool» tan elevat dispara encara més la llum en les hores més cares del dia («punta»), que corresponen al període de 10.00 a 14.00 i de 18.00 a 22.00 hores de dilluns a divendres no festius. El motiu d’aquestes xifres desorbitades a Espanya és el mateix que el dels últimes setmanes i mesos, un elevadíssim preu del gas natural en els mercats internacionals i també dels drets d’emissió de CO₂, als quals ara cal sumar una alta demanda d’electricitat impulsada per les altes temperatures.

Tant el gas com els drets d’emissió de CO₂ afecten directament els cicles combinats que cremen gas natural, però també l’aigua; les dues tecnologies que solen marcar el preu en aquesta època, segons l’expert en energia, Francisco Valverde. Perquè la reserva de les centrals hidroelèctriques està a la baixa i, per tant, el cost d’oportunitat de l’aigua es dispara al mateix nivell que els cicles combinats. Una situació que no té l’aire de millora en els pròxims mesos, excepte situacions excepcionals, perquè el preu del CO₂ només té un recorregut ascendent, en tenir com a objectiu precisament el seu encariment per espantar les tecnologies contaminants.

«L’única que podria tirar a la baixa els preus és l’eòlica, i no és època», reconeix Valverde. Així que l’única «esperança» seria que el gas en els mercats internacionals s’abarateixi, però porta mesos disparat. Per això, el Govern vol reduir els dividends que reben les companyies elèctriques per les centrals nuclears i hidroelèctriques per l’alça dels drets d’emissió de CO₂ en al voltant de 1.000 milions d’euros (cosa que reduiria un 4,8% la factura de la llum en els consumidors domèstics, segons l’executiu), així com traslladar part dels costos de la factura a les empreses energètiques (això suposaria una reducció del 12% del rebut al final de la seva implantació progressiva, que durarà cinc anys).