"Un pont, no és només un pont”. Aquesta frase, pronunciada per Amador Gómez, director d’Innovació a Acció Contra la Fam, sintetitza el poder transformador de les infraestructures. Un pont és vehicle d’oportunitats, de comunicació, de creixement econòmic… Al voltant d’aquest paper estratègic de les infraestructures i els serveis bàsics per avançar en el compliment de l’Agenda 2030 de l’ONU i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), s’ha debatut a la II Edició del Fòrum Innovació per al Desenvolupament, organitzat per Prensa Ibérica amb l’impuls d’Acciona.
Segons estudis recents, el desenvolupament d’infraestructures socials està relacionat amb l’assoliment d’almenys el 72% de les metes dels ODS. Des d’aquest punt de partida es va iniciar la taula rodona en la qual van participar José Gabriel Martín Fernández, director gerent d’Acciona.org; Amador Gómez, director d’Innovació a Acció Contra la Fam; Miriam Ciscar, cap del departament de Cooperació Sectorial d’AECID; i José Ignacio González-Aller, director General de Fundació CODESPA, i que va donar lloc a un intens repàs de la situació actual de la cooperació espanyola per al desenvolupament, els reptes i desafiaments que planteja i la necessària col·laboració publicoprivada entre tots els agents implicats. “Per complir amb l’Agenda 2030, la innovació, la ciència i la tecnologia tenen consideració de caràcter transversal. Les necessitem per complir amb els objectius”, assenyalava Miriam Ciscar i matisava: “Una innovació que es materialitza en l’àmbit social, en l’econòmic, en el ciutadà o en el públic; una innovació sempre amb propòsit”.
“No podem relaxar-nos. Estem en el moment decisiu per actuar dins de l’Agenda 2030.”
(José Gabriel Martín Fernández)
Palanca de canvi
En aquestes metes comunes que estableixen els ODS, els serveis bàsics són un element habilitador clau, com va subratllar Martín Fernández: “A Fundació Acciona.org ens dediquem íntegrament a això. Com a fundació corporativa d’una empresa de desenvolupament d’infraestructures renovables, del cicle de l’aigua i obra civil, tractem de traslladar-ho a l’àmbit del desenvolupament, amb projectes socials”. La disponibilitat d’aigua, l’accés a una energia assequible i neta, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació són objectius en si mateixos, però que tenen, a més, un impacte indirecte en altres ODS: perquè només comptant amb infraestructures adequades es podran aconseguir unes condicions de vida que permetin la fi de la pobresa o la reducció de les desigualtats. “Hem de pensar en les infraestructures no pel que són, sinó pel que fan: perquè protegeixen, connecten, presten serveis essencials, aquest és el valor de les infraestructures”, emfatitzava Amador Gómez.
“Hem de pensar en les infraestructures pel que fan: protegeixen, connecten, presten serveis essencials...”
(Amador Gómez)
El poder de les aliances
En aquesta II Edició del Fòrum Innovació per al Desenvolupament, es van posar sobre la taula dades com que una de cada tres persones al món no té accés a aigua potable i dues de cada cinc no disposen d’una instal·lació bàsica per rentar-se les mans. És, precisament, la universalització de l’accés a serveis bàsics i la creació de sistemes d’infraestructures sòlids el que contribuirà al desenvolupament sostenible. Totes aquestes carències són més urgents en zones rurals remotes. Per això és en aquestes regions on Codespa centra la seva acció des de fa 35 anys. “El desafiament de portar infraestructures a zones rurals és especialment difícil. Aquest és el repte: com ho fem entre els actors públics, els organismes de desenvolupament, les empreses i la societat civil, com som capaços de portar-hi les infraestructures que realment canviïn la vida de les persones”, reflexiona José Ignacio González-Aller. I amb aquest plantejament, incideix en un dels aspectes decisius que van aflorar en el debat. Es va parlar d’escolta activa, d’unir la intel·ligència col·lectiva, de cooperació sinèrgica… Perquè els projectes empresos siguin més eficaços i tinguin més impacte és necessari el que Amador Gómez va condensar en les 3C: coordinació, complementarietat i coherència. “L’èxit de l’agenda dependrà del nostre treball en aliances”, manifestava Miriam Ciscar.
“La cooperació que fem entre tots (administracions, empreses, ONG... ) transforma vides.”
(José Ignacio González-Aller).
Reptes de futur
L’aspecte de la sostenibilitat i la conservació dels projectes es va revelar com un dels grans desafiaments. En aquest sentit, Amador Gómez assenyalava la importància que té, quan es parla d’una enginyeria creada per generar canvi social, implicar-hi un altre actor necessari en aquest ecosistema d’acció: l’usuari. “Des que es dissenya la infraestructura s’ha de pensar en la seva futura governança, en qui hi participarà localment per donar-li sostenibilitat i continuïtat.”
En el capítol de reptes i dificultats se’n van esmentar molts altres: entendre la realitat i les necessitats de cada regió; abordar el creixent procés d’urbanització de les poblacions, amb entorns periurbans marginals amb grans carències pel que fa a sanejament i aprovisionament de serveis bàsics com ara energia, comunicacions i mobilitat; el Green Deal; la bretxa digital; invertir en infraestructures productives (cadenes de fred, sistemes de reg, etc.) que permetin als petits agricultors arribar als mercats, trencar la dependència del calendari estacional i, en definitiva, portar la prosperitat econòmica a les zones en desenvolupament.
“Si hi ha una coherència de polítiques, la cooperació pot canviar el món.”
(Miriam Ciscar)
El debat plantejava de fons la qüestió més important: ¿Poden les polítiques de desenvolupament canviar el món? “La cooperació transforma vides”, afirmava González-Aller, basant-se en el que ha vist i viscut en els seus viatges pels 11 països on la fundació que dirigeix desenvolupa la seva feina. Miriam Ciscar també es mostrava optimista: “Si hi ha una coherència de polítiques la resposta és que sí, que la cooperació pot canviar el món. Si no hi és, m’agrada la frase que l’impossible només triga una mica més: haurem de seguir treballant”.
