Fumata blanca a la taula de les pensions. El Govern va tancar ahir amb la patronal i els sindicats una primera gran reforma que pretén allargar la vida laboral dels treballadors per a assegurar el manteniment del poder adquisitiu dels pensionistes. El preacord tancar ahir, i que només queda a costa de l’«ok» definitiu de la cúpula de la CEOE (es reunirà aquest dimarts a la tarda), arriba després de sis mesos de negociacions, amb moments de tensió i d’enroc i que finalment s’ha vist desencallat en els últims dies, desplaçant un dels temes més espinosos -el factor de sostenibilitat- fins a la tardor.
La signatura formal de l’acord es produirà aquesta setmana i el document serà aprovat al Consell de Ministres del dimarts 6 de juliol, segons van explicar fonts coneixedores de les negociacions.
El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivá, ja té lligat -mancant la rubrica oficial- el primer pilar d’una reforma dissenyada perquè «duri 25 anys»; segons va sostenir el mateix ministre en el matí d’ahir en un esmporzar informatiu. El primer efecte que entrarà en vigor de manera íntegra i immediata és la nova fórmula de revaloració de les pensions: aquestes pujaran cada any en la mateixa proporció que ho hagi fet la inflació (IPC). És a dir, ja l’any que ve les pensions pujaran segons hagi tancat l’IPC el 2020 -realitzant la mitjana en comparació a desembre del 2019 a desembre del 2020- i no mitjançant fórmules disposades cada any segons l’estimat pel Govern; com era la norma en els últims anys.
El 2% del PIB
I per finançar aquest compromís amb el manteniment del poder adquisitiu de les pensions, les bases del principi d’acord introdueixen dos elements. El primer és que el Govern, a compte dels Pressupostos Generals de l’Estat, injectarà l’equivalent al 2% del PIB a la Seguretat Social per a corregir així el dèficit que aquesta arrossega.
I l’altra pota serà una sèrie d’incentius perquè els treballadors allarguin la seva trajectòria professional i estiguin cotitzant i contribuint a l’erari públic durant més any. Per a això, les parts han pactat duplicar les bonificacions, de l’actual 2% addicional per cada any de prolongació sobre l’import final de la pensió a un 4%. Com a alternativa també s’incorpora un sistema de xecs d’entre 4.786 i 12.060 euros per cada any que el treballador dilati el seu retir, i així concentrar en un pagament únic aquesta «prima».
Desincentius
I l’altra cara d’aquesta reforma són els desincentius per la jubilació anticipada, especialment enfocats a aquells casos en els quals és el treballador el que tria retirar-se abans. I limitant l’afectació en els casos en el qual l’empleat és acomiadat i expulsat prematurament del mercat laboral.
La penalització per a la jubilació anticipada en el cas dels treballadors amb salaris més alts es multiplicaran, passant del 4% al 21% (en el cas de retir amb dos anys d’antelació); encara que la seva aplicació serà de manera gradual, no afectarà els acollits a un ERO que es tanqui abans del 30 de setembre i la màxima vigència no s’aconseguirà fins d’aquí 10 anys. En aquest punt, les parts tenen pendent negociar en els pròxims mesos l’alliberament de les bases màximes de cotització.
El primer gran acord no arriba exempt de friccions durant el procés negociador. Fins al punt que la fumata blanca ha estat possible perquè hi ha hagut carpetes que s’han deixat per a més endavant.
