La història ens adverteix des de fa dècades dels perills de la tecnologia quan és usada per a controlar als ciutadans. Els temors anticipats el segle passat en les novel·les distòpiques d’Huxley i Orwell s’ha anat materialitzant en l’actualitat.
Mercadona, per exemple, va tractar d’instal·lar un sistema de reconeixement facial per a prohibir l’entrada a gent amb antecedents penals, però la justícia ho va tombar en considerar que era un ús desproporcionat que «viola la privacitat» dels seus clients. És en aquest escenari on la normalització d’aquests sistemes d’identificació biomètrica planteja un repte majúscul.
És una amenaça o una oportunitat? Això és el que es va debatre ahir en el Mobile World Congress (MWC) que se celebra a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. L’acte, organitzat per l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) en el marc del Four Years From Now (4YFN), va reunir diferents posicions per a avaluar quins usos positius es pot donar a aquests sistemes i quin potencial perill suposen per a la privacitat.
En els últims deu anys s’ha perfeccionat el reconeixement facial, però també la detecció de veu, d’objectes i del llenguatge automatitzat. «Ara les cares poden ser reconegudes encara que portin màscares, ulleres, amb mala il·luminació, poca qualitat d’imatge i fins i tot amb enfocaments no frontals», va assenyalar Carles Fernández, director tècnic de Herta Security, companyia catalana especialitzada en aquests sistemes.
Regulació europea
Encara que l’evolució d’aquestes tecnologies és una realitat, també ho és el camí de regulació que està seguint la Unió Europea (UE). L’abril passat la Comissió Europea (CE) va plantejar una normativa que prohibeix l’ús massiu del reconeixement facial i només ho permet en casos de «alt risc» com serien en la recerca de casos criminals o la prevenció d’atacs terroristes. No obstant això, l’activista i cofundadora de Xnet, Simona Levi, assenyala que és llei és «massa tecnocéntrica» i contempla «massa excepcions per a usos policials». «Els drets humans no poden ser danys col·laterals de la digitalització», va remarcar.
I és que encara que hi hagi una llei això no garanteix que es compleixi. Succeeix amb els mecanismes que grans plataformes com Amazon, Facebook o Google apliquen per a no respectar el Reglament General de Protecció de Dades Europeu (RGPD) i pot passar ara amb el reconeixement facial.
