Sense restar gens ni mica a la satisfacció que va suposar ahir dijous la signatura del primer acord social després de 10 anys per una primera ronda a la reforma pendent de les pensions, la patronal, sindicats i Govern ja van deixar clar ahir als jardins de la Moncloa que la propera ronda no serà gens fàcil.

«Sé que les segones parts no seran senzilles», va dir el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, després de la signatura del primer acord, que garanteix la revaloració de les pensions amb l’IPC i busca aproximar l’edat real de jubilació a la legal, per la via d’estimular l’allargament de la permanència en el lloc de treball dels més grans i de penalitzar certes prejubilacions.

«El segon i tercer passos seran més complicats per a tots», va vaticinar el president de la CEOE, Antonio Garamendi. Es referia al nou esquema que ha de permetre als treballadors autònoms cotitzar pels seus ingressos reals i, sobretot, a la negociació el nou «mecanisme d’equitat intergeneracional» que s’ha d’acordar abans del 15 de novembre per substituir el ja derogat factor de sostenibilitat, que va aprovar al seu dia el Govern del PP per reduir la quantia de la pensió a mesura que augmentés l’esperança de vida i que mai va arribar a aplicar-se.

«La segona fase serà complexa», va certificar el secretari general de CCOO, Unai Sordo, en una clara al·lusió al disseny del nou mecanisme d’equitat intergeneracional que ha de permetre -va dir- «mantenir pensions suficients per a les generacions del ‘baby boom’, que ens jubilarem aviat» i també -va afegir- «per als que avui tenen 40 anys o menys».

«Tot i la complexitat de les noves negociacions que vénen», el president de Govern, Pedro Sánchez, va expressar que la voluntat de l’executiu és «seguir treballant amb els agents socials» en els pròxims mesos per complir les recomanacions parlamentàries del Pacte de Toledo sobre la reforma del sistema públic de pensions.

En l’ambient assolellat dels jardins del Palau de la Moncloa, on tots ells i el vicepresident de Cepyme van signar el primer acord per a la reforma de les pensions, flotaven les declaracions que unes hores abans havia deixat a TVE el ministre d’Inclusió i Seguretat Social. José Luis Escrivá va advertir que la generació dels ‘baby boomers’, els nascuts «entre els anys 50 i meitat dels 70», hauran de triar entre assumir una retallada en la seva pensió o treballar més anys.

Retallades als ‘baby boomers’

El responsable de la Seguretat Social va explicar a TVE que els ‘baby boomers’ són una generació «més àmplia» que les precedents i que per assegurar que tots cobren la seva pensió hauran d’assumir «una mica de l’esforç que hi ha de fer de moderació de la despesa en pensions durant un període concret de temps». Per això va plantejar una disjuntiva: «un petit ajust en la seva pensió, que seria molt moderat», o «alternativament podrien treballar una mica més»; segons va explicar.

Un altre element que va despertar força polèmica -o «confusió», com també va referir el ministre- són els anys treballats per una persona per calcular l’import de la seva pensió. Actualment per determinar quant cobrarà un jubilat durant la seva pensió es tira dels últims 25 anys de carrera laboral. I Escrivà va arribar a elaborar un document que estudiava allargar fins als 35 anys l’esmentat període de còmput. Una cosa que es va interpretar des de diferents fòrums i actors, com el seu soci de Govern, Unides Podem, com una retallada en les pensions.

«No hi ha cap proposta de negociació sobre de la taula que defineixi res que tingui a veure amb l’índex d’equitat intergeneracional. El compromís és negociar-ho, evidentment, però no hi ha cap proposta», va afirmar Unai Sordo després de la signatura de l’acord en declaracions per als mitjans. «El que ha de resoldre Espanya de manera democràtica és quina part de la riquesa que es genera al país està disposada a gastar-se en pensions en cada moment», va abundar el líder de CCOO.

En l’actualitat la despesa en pensions frega el 11% del PIB i a mitjans de segle podria acostar-se al 15%, quan estigui jubilada la generació del ‘baby boom’. «La qüestió és si tindrem pensions equivalents a les que avui en dia estem sufragant amb la nostra activitat productiva, amb el nostre treball i les nostres cotitzacions. I en opinió dels sindicats la resposta és que sí, que cal apostar per incrementar la despesa en pensions per garantir la suficiència de les pensions d’ara i fins al 2048», va rematar Sordo.

Des del punt de vista sindical, la negociació sobre la sostenibilitat futura del sistema de pensions ha de partir de la convicció que una part del seu finançament s’ha de fer amb càrrec a impostos. «S’està introduint un concepte trampós de la sostenibilitat, perquè hi ha qui llisca que el sistema només és sostenible en la mesura que es vincula al finançament amb cotitzacions», va advertir el líder de CCOO dibuixant alguns dels perfils més difícils de la negociació del nou sistema d’equitat que ha de culminar abans del 15 de novembre doncs, d’una altra manera, s’ha pactat que el Govern podrà dissenyar de forma unilateral un model per a la seva entrada en vigor a partir del 2027.