Entre les ruïnes, encara podia escoltar-se el plor d’un nadó. Sota el cos sense vida de la seva mare, vivia Omar. Recolzat en el pit que li donava aliment, el petit de cinc mesos es convertia en el miracle. A sota de qui el va portar a el món, Omar havia sobreviscut al bombardeig des del cel. Però l’envoltaven 10 cadàvers dels que van ser la seva tia, cosins i germans. Estaven entre les restes del sopar de l’Eid, pel final del Ramadà, i jocs de taula amb partides a mitges. Durant els 11 dies que van durar els bombardejos israelians sobre Gaza del maig passat, van morir 257 palestins, entre els quals hi havia 67 nens, quatre d’ells germans d’Omar al Hadidi.

«Als nens a Gaza se’ls ha tret el dret de ser nens», denuncia Steve Sosebee, director del Fons d’Ajuda per a Nens Palestins. Amb cinc mesos, Omar ha conegut la guerra, la mort i la soledat. Però abans de la seva arribada, la Franja tampoc era un lloc per a la vida. Abans de l’última escalada de violència, un de cada tres nens necessitava assistència psicològica per traumes relacionats amb el conflicte.

Segons Unicef, ara són 500.000 els menors, gairebé la meitat, que podrien necessitar aquest suport. «El bloqueig des de fa 15 anys i l’atur són reptes als quals s’enfronten les famílies a Gaza i els dificulta la possibilitat de crear una vida agradable per als seus fills», explica el doctor Iyad Zaqout, cap de la unitat de suport psicosocial en la salut mental i l’educació a Unrwa, l’agència de l’ONU per als refugiats palestins.

Desconnexió de la comunitat

L’escassetat d’electricitat produeix el deteriorament de la capacitat de producció d’aigua, provocant unes insalubres condicions de vida per als ciutadans de Gaza. Més del 50% de la xarxa de proveïment hídric està danyada i unes 800.000 persones no tenen accés a l’aigua corrent. «Tota una generació està creixent sense una connexió psicològica i física amb el món exterior, se sent desconnectada de la comunitat global i també dels seus compatriotes palestins», apunta Sosebee.

Per als menors nascuts abans del 2008, aquest és el quart conflicte que pateixen i no superen. «No hi ha cap lloc segur per als nens a Gaza, enlloc on no infectar-se de coronavirus o per l’aigua contaminada», afegeix Zaqout. A l’enclavament, la meitat dels dos milions dels seus habitants tenen menys de 18 anys. Davant la terrible situació econòmica, molts d’ells treballen i no accedeixen a cap educació.

Malsons i desorientació

La pandèmia ha interromput les classes per a la resta sense possibilitat de fer-les en digital. A causa de l’última ofensiva, el Centre de Trauma de Palestina (PTC-UK) ha observat com molts nens han experimentat malsons, malestars físics, falta de concentració, desorientació i fins i tot han començat a mullar el llit a les nits. Com superar el trauma si la seva causa no desapareix?

«Hi ha diverses capes de trauma que afecten els nens a Gaza: la pobresa i l’estrès que experimenten, el trauma intergeneracional per dècades d’expulsió i despossessió a les seves famílies i la sèrie de bombardejos -2008, 2012, 2014 i 2021-, que han acabat de traumatitzar-los», analitza David Harrold, del PTC-UK. Les contínues ofensives i l’asfixiant bloqueig han castigat els especialistes en salut mental. «Els recursos són molt pocs i la necessitat és enorme», afegeix Sosebee.

«Si hi ha un infern a la terra, són les vides dels nens a Gaza», va remarcar António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, durant l’ofensiva. En només 11 dies, 67 infàncies van ser arrencades d’arrel. I la resta van ser danyades, de nou. Israel i Egipte porten tres lustres exercint un bloqueig sobre Gaza, convertint-la en la major presó a cel obert del món. El coronavirus només va venir a fer-la més inhabitable amb més de 110.000 infectats i 1.000 morts. A l’enclavament ni es parla de vacunes.

L’última ofensiva també ha condicionat el futur de molts nens. Unes 44 escoles i 15 centres de salut van ser danyats per la violència israeliana. Els que no han estat destrossats serveixen de refugi per als milers de desplaçats interns que han perdut la seva llar. «Quan els nens senten la seva vida en risc, són incapaços de projectar-se cap al futur, aconseguir els objectius amb els quals qualsevol nen somia i convertir-se en adults», explica Zaqout.

Obligats a resistir

Tots els ciutadans de Gaza coneixen algú que ha mort per bombardejos israelians. Alguns nens han perdut els seus progenitors. D’altres es veuen forçats a créixer de cop davant la incapacitat dels seus pares per assumir tanta desolació. «Els pares senten que no tenen el poder de protegir els seus propis fills -relata Harrold-. Moltes nenes adopten el paper de petites mares a molt curta edat». Ja no és només el dol que impliquen per gent i llocs, sinó la responsabilitat afegida sobre les seves espatlles abans d’hora.