Jair Bolsonaro va visitar dies enrere la presa de Jucurutu, a Rio Grande do Norte. Abans de marxar, el president del Brasil es va fer una fotografia amb un grup de treballadors. Diversos obrers van fer amb els seus dits de la mà dreta el símbol de la «L». La imatge, divulgada primer pel Ministeri de Desenvolupament Regional, va passar immediatament a les xarxes socials i va provocar indignació al Govern d’ultradreta en ser interpretada com un suport a Luiz Inácio Lula da Silva. El bolsonarisme va intentar refutar-ho: aquestes mans, van dir, podrien significar el gest de l’arma a l’aire del capità retirat. Però l’explicació va convèncer molt pocs.

Una recent enquesta de l’Institut d’Intel·ligència en Investigació i Consultoria estableix que Lula té una intenció de vot del 49% de cara a les eleccions presidencials de 2022, davant el 23% de Bolsonaro. Ciro Gomes (centreesquerra), i l’actual governador de l’estat de Sao Palo, João Doria (centredreta), rebrien només el 7% i el 5% de suport, respectivament. Si es mantenen aquests números, l’excap d’Estat i líder del Partit dels Treballadors (PT) guanyaria en primera volta.

L’institut de consultoria també va mesurar la popularitat del president, que té un 24% d’aprovació, la més baixa des que va assumir el càrrec. Aquest declivi va paral·lel a l’ascens constant de l’home que, va dir Bolsonaro, representa el mateix dimoni.

L’exdirigent sindical va tornar a ocupar el centre de l’escena política des del moment que es va ensorrar la causa judicial que va promoure en contra d’ell l’exjutge Sergio Moro i el va portar a la presó durant més de 500 dies. El Tribunal Suprem va demostrar que Moro, l’artífex de la victòria de Bolsonaro el 2018, en treure Lula de la cursa electoral d’aquell any, havia estat parcial. Dilluns, Ricardo Lewandowski, un dels onze integrants del Suprem, va anul·lar les proves contra Lula en les investigacions a la constructora Odebrecht.

El 2002, el PT va moderar el seu programa d’esquerres i es va aliar amb sectors de centredreta. Va governar entre 2003 i 2010. Després ho va fer Dilma Rousseff, que va ser víctima d’un cop parlamentari el 2016.