Després d’haver afirmat que els treballadors de la generació del baby boom nascuts entre els anys 50 i meitat dels 70 haurien de triar entre treballar més o cobrar menys prestació en la seva jubilació, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, continua afirmant que «no es va expressar bé» i apunta ara a altres elements que també forma part de la carpeta de la reforma de les pensions per a buscar la sostenibilitat del sistema.
En declaracions a la Sexta, Escrivá va posar l’accent en una de les reformes compromeses amb la Comissió Europea per elevar de manera progressiva la base màxima de cotització a la Seguretat Social. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència aprovat per la Comissió Europea inclou l’objectiu d’un «increment gradual de la base de cotització màxima del sistema, compassada d’una adaptació de la pensió màxima».
L’objectiu inclou l’aprovació d’aquesta mesura abans de la finalització de 2022, si bé la reforma s’implementarà de manera gradual al llarg de les properes tres dècades. «Amb el temps anirem introduint elements de manera subtil i equilibrada perquè aquests joves no ho suportin tot», va explicar el ministre en La Sexta.
Primera etapa: ingressar més
A Espanya, per molt alts que siguin els salaris, només cotitzen a la Seguretat Social per l’anomenada «base màxima de cotització», que enguany és de 4.070,10 euros. I per molt alts que siguin els salaris, i encara que es cotitzi per 4.070,10 euros, la pensió màxima és de 2.707,49 euros.
Segons el ministre, l’augment de les bases màximes de cotització (per sobre dels 4.070,10 euros actuals) pot fer arribar més recursos al sistema en una primera etapa. La contrapartida d’una major despesa per una pensió màxima més alta (per sobre dels 2.707,49 euros actuals) arribarà una mica més diferida en el temps; segons Escrivá, això podria coincidir amb el període que la pressió financera sobre el sistema de pensions comenci a declinar, a partir de 2048. A més, sempre es mantindria una distància que permeti que la base màxima de cotització sigua sent més alta que la pensió màxima.
El ministre va explicar a La Sexta que no es tracta que els baby boomers cobrin menys pensió o treballin més temps sinó que els joves d’avui, els fills d’aquesta generació, no suportin la major despesa en pensions que suposarà l’arribada dels seus pares a l’edat de jubilació. D’aquí la necessitat de dissenyar un nou factor de sostenibilitat que el ministre prefereix dir «mecanisme d’equitat intergeneracional».
«Treballar més temps» per als treballadors del baby boom no suposarà, segons Escrivá, allargar l’edat legal de jubilació per sobre dels 67 anys que entraran en vigor el 2027 (en l’actualitat l’edat legal és de 66 anys). El ministre també va refusar aclarir si el seu Ministeri sospesa ampliar els 35 anys que en l’actualitat donen dret a una pensió del 100%. Sobre la taula sí que hi haurà ampliar els anys de cotització que serveixen per a calcular la quantia de les pensió, des dels 25 actuals fins a, tal vegada, un període de 35 anys.
La dels joves, va explicar Escrivá, és una generació més petita i «estreta» que la dels baby boomers i que a més pateix «molta precarietat laboral». «Hem d’interioritzar que ells no poden suportar determinats costos i no em refereixo només a les pensions, sinó a totes les polítiques públiques. Cal protegir els joves», va indicar. Així, igual que el component de gènere s’ha anat incorporant al disseny de les polítiques públiques, el ministre creu que aquest component juvenil ha d’introduir-se en la confecció de les polítiques públiques.
La reforma «més brutal»
En paral·lel, uns 150 pensionistes van protestar davant la seu de CCOO per les «cessions» de l’acord de pensions, que consideren que és l’avantsala d’una reforma «més brutal» que vol «privatitzar el sistema», convocats per la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE) i per la Marea Pensionista de Catalunya.
Els concentrats van tallar durant una hora un carril de la Via Laietana per denunciar que el pacte entre els agents socials i el govern espanyol conté petites millores com ara l’equiparació de les pensions de viudetat de les parelles de fet «per compensar la reducció de les pensions futures i l’augment dels anys treballats». Alhora, lamenten que no es «blindi» la pujada de les prestacions en funció de l’IPC.
