La deferència de gènere en l’àmbit laboral s’agreuja als 20 anys d’acabar els estudis universitaris, ja que un 16% de les dones redueix la jornada laboral per «pressions de la maternitat i la cura de la família», mentre que solament ho fa el 5% dels homes, la qual cosa condiciona la seva promoció i salaris, que és un 18% més baix.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi «La inserció laboral de les dones 20 anys després de finalitzar els estudis universitaris», que ha dut a terme l’Agència per a la Qualitat Universitària de Catalunya (AQU) després d’enquestar, abans de la pandèmia, 1.153 homes i 1.699 dones titulats a la universitat l’any 2001.

La mitjana d’edat de les persones enquestades és de 43 anys. En un 73% dels casos tenen fills, el 79% viu en parella, i el 5% té familiars dependents al seu càrrec.

La cap de l’àrea d’internacionalització i generació del coneixement de l’AQU, Anna Prades, ha recordat en la presentació de l’estudi aquest divendres que l’anàlisi dóna continuïtat a dos més d’anteriors elaborats per l’agència als 3 i als 10 anys d’haver-se titulat.

En els dos treballs anteriors, la igualtat entre gèneres «està més palesa», mentre que en l’últim el factor de la maternitat i la cura de la família «és determinant a l’hora de reduir jornada i totes les implicacions que això suposa», va indicar Anna Prades.

Estudis superiors

L’estudi parteix de la dada que als 20 anys d’haver-se titulat, el 95% de les dones té ocupació enfront del 96% dels homes, la qual cosa «demostra que els estudis superiors són més garantia d’ocupació que altres nivells formatius més baixos per a tots dos sexes», va assenyalar Anna Prades.

L’informe també assenyala que iniciar una família «no implica, en el nostre context, inactivitat laboral» ja que la causa majoritària de la mateixa és la jubilació o la salut.

Una vegada al mercat laboral, les desigualtats de gènere es posen de manifest en el tipus de jornada, en els guanys, i en la realització de funcions de direcció o de gerència, segons l’estudi.

Així, la jornada a temps parcial és una característica laboral clarament feminitzada, a la qual recorre el 16,3% de les dones enfront del 5% dels homes i que té implicacions en la promoció professional, com s’evidencia en el fet que el 7,5% de les dones ocupen càrrecs directius o de responsabilitat als 20 anys de finalitzar els estudis davant el 16,9% dels homes.

L’estudi també posa l’accent en què, a l’hora de decidir mesures de conciliació, elles adopten l’horari flexible (64,2%) o la jornada reduïda (56,4%), mentre que ells opten per mesures que no impliquen reducció de la participació al mercat laboral, com flexibilització horària (82,5%), la jornada intensiva (60,5%), o treballar des de casa (56,5%).

La jornada reduïda, de manera similar a la jornada a temps parcial, és un mecanisme de flexibilitat que pot tenir conseqüències en l’èxit laboral, assenyala l’estudi, mentre que és la variable que «més influeix en les remuneracions econòmiques durant la vida laboral i després d’ella, en els períodes de jubilació», va subratllar Anna Prades.

Dins del col·lectiu de persones universitàries ocupades a temps complet, es detecta una clara bretxa salarial: als tres anys d’haver-se graduat, elles guanyaven el 86% del salari dels seus companys, i al cap de vint anys aquest percentatge baixa fins al 82%.