El preu mitjà de l'electricitat al mercat majorista se situa aquest dimecres en els 106,57 euros el megawatt-hora, el preu més alt registrat fins al moment per l'Operador de Mercat Ibèric d'Energia (OMIE). El motiu de l'alça es deu a l'efecte de l'encariment del preu del gas natural en els mercats internacionals i dels drets d'emissió de CO2 en les energies que marquen el preu a Espanya, unit al fet que la demanda elèctrica prevista per a aquesta jornada és la més alta en el que va de mes, segons l'OMIE, cosa que crea més tensió en el mercat elèctric.

L'energia es compra i ven de forma diària al mercat majorista de l'electricitat, conegut com a pool. Red Eléctrica fa una previsió de la demanda elèctrica de l'endemà, els productors presenten les seves ofertes a un preu determinat i a través d'una subhasta s'adjudiquen els diferents paquets fins a cobrir el total de la demanda. Així és com s'estableix el preu de la llum per a cadascuna de les 24 hores del dia.

Les primeres energies a entrar en la subhasta a casar oferta i demanda solen ser les energies més barates (renovables i, després, nuclears), però de vegades no arriben per cobrir el total demandat, per la qual cosa se n'afegeixen d’altres, que entren en últim lloc i solen ser les més cares (cicles combinats, però també la hidràulica). El «problema» és que el mercat es regeix per un sistema marginalista en el qual totes les tecnologies es retribueixen al preu que marca l'última que casa oferta i demanda. Per tant si aquestes marquen un preu molt alt, el preu de l'electricitat es dispara.

I això és el que ha passat en els últims mesos amb els cicles combinats. Aquesta tecnologia crema gas natural i, per tant, està directament afectada pel preu d'aquesta matèria primera en els mercats internacionals que, actualment, està disparada per la cada vegada major demanda dels països asiàtics i la menor exportació de Rússia.

A més, els cicles combinats també han de pagar el «peatge» que suposa ser un combustible fòssil en plena transició energètica. Això és el que es coneix com els drets d'emissió de CO2, una manca d'incentiu econòmic creat per la Comissió Europea el 2018 per impulsar les energies netes, penalitzant les contaminants, l'ús s'ha pervertit disparant el seu preu davant el seu gran atractiu financer (és un valor segur). El gener de 2018 els drets d'emissió de CO2 marcaven 4 euros per tona, actualment es troben entre els 50 i els 58 euros. Les estimacions de la Comissió Europea fixaven un preu de 25 euros el 2025 i de 50 euros el 2030.

D'altra banda, l'energia hidràulica es regeix pel mateix preu que els cicles combinats perquè segueix el cost d'oportunitat, és a dir, què suposaria que no entressin en el «mix» de generació dels cicles. Això passa gairebé sempre, llevat de casos excepcionals que es donen quan els embassaments tenen massa aigua i estan obligats a desembassar-la, llavors l'aigua és molt barata.

És a dir, a falta de renovables seran els cicles combinats que marquin el preu i, en tractar-se d'un mercat marginalista, un encariment del preu dels cicles provoca que totes les tecnologies se'n beneficiïn en «guanyar» uns diners extres perquè no tenen aquests costos alts, però sí reben aquesta retribució alta, mentre els consumidors seran qui en surti penalitzat.