Estan notant els efectes de la variant Delta?

De moment, no. Estem a la part alta de la muntanya russa. En centres comercials hi ha una recuperació clara, la caiguda de vendes respecte al 2019 frega el 20%, però venim del 30% fa dos mesos. A oficines, la destrucció o creació d’ocupació es nota als dos o tres trimestres; ara tenim una crisi d’ocupació, però som optimistes. I la logística continua com un tret, encara que tard o d’hora arribarà una sobreoferta. En general, no tot era tan negatiu com es pensava. Veiem els cops de cua de les diferents variants, la població ha après a conviure millor amb el virus, encara que en part això fa que es frivolitzi, com amb els joves.

Dues tendències accelerades per la pandèmia els afecten. Una és el comerç electrònic, la quota del mercat del qual va saltar del 5,4% al 9,9% el 2020.

És inexorable i redueix vendes als comerços físics, sobretot a les botigues de carrer. Però els retailers (minoristes) continuen volent ser físics perquè al centre comercial venen amb marge positiu i en línia, excepte Amazon, amb negatiu perquè assumeixen les despeses d’enviament i devolució. En alguns casos, els tancaments van ser brutals i estan tornant als centres. A Espanya, hauria de créixer fins a una quota del 20- 25%. No gaire més perquè els reguladors acabaran actuant sobre el monopoli global que suposa Amazon i perquè, una vegada que s’acabi el joc d’adquisició de dades del client, oferir els serveis gratuïts deixarà d’interessar.

L’altra és el teletreball.

És un dels més grans bluffs que han vist els temps, encara que se’t tiren a sobre per dir-ho com si fossis un negacionista. Comencen a sortir estadístiques que demostren que el que està passant amb la productivitat és un drama. Hi ha una moda del teletreball inscrita en aquesta mena de moviment mundial del que és políticament correcte. Hi ha directius que no s’atreveixen a dir a les seves matrius que agafaran més metres quadrats d’oficina. Calculava que es dissiparia en dos o tres anys, però és possible que sigui abans. El que em preocupa és que pot acabar destruint ocupació.

Han condonat uns 66 milions en rendes als seus inquilins de centres comercials durant el confinament i les restriccions a la mobilitat. Què fan ara?.

Es va tractar de protegir-los en el reconeixement que nosaltres tenim un balanç més fort i ha generat relacions de confiança perdurable. Ara, si algú ens diu que té problemes, intentem determinar si és per la nostra renda, que amb la taxa d’esforç dels nostres centres és poc probable, o perquè té un mal model de negoci, i llavors cal dir-los que aquest no és el seu lloc. Un mal inquilí et fa malbé un centre comercial, que ha de ser un gegantí embut per portar trànsit als inquilins bons.

Com valora la reacció del sector públic a la pandèmia?

Algunes mesures poden haver tingut un efecte indirecte positiu en nosaltres per beneficiar els nostres clients. Però l’efecte directe no ha pogut ser més negatiu per als centres comercials. Internament vam prendre la decisió de no qüestionar la legitimitat de les autoritats per tancar-los, que en molts casos era legalment més que dubtosa. Per què els cinemes o els teatres no i un centre comercial si?

Li preocupa l’efecte de les mesures en les finances públiques?

El que s’ha fet és hiperendeutar el país i deixar-li aquesta motxilla als nostres fills. El que vingui darrere que s’espavili. Em preocupa quan el BCE comenci a retirar els estímuls, encara que no sembla que hagi de ser aviat.

Presentaran projectes per als fons europeus?

Alguns per quantitats molt més modestes de les que estem veient. Però no tenim cap expectativa. Un cop calcules quant pot anar al sector públic i quant al sector semipúblic, el regulat pel BOE i amb més capacitat de lobby que nosaltres, si ens arriba alguna cosa serà la xocolata del lloro. Per això, és preferible seguir pel privat, fent els teus programes d’inversió de capital i millora, que probablement són aquells per als quals es van pensar els fons.

L’any passat va tenir diferències amb el seu principal accionista, el Santander, sobre si retallar més o menys el dividend. Aquest any segueix tocant moderació?

La situació de la companyia ha canviat: ha retingut caixa i ha mantingut l’endeutament pla. Però crec que sí, que encara és bon any per seguir sent una mica prudent. Ja veurem cap a finals d’any quin grau de prudència convé, també en funció de com evoluciona la valoració dels actius, que potser serà menys greu del que es pensava.

Li resultaria més còmode tenir accionistes institucionals en lloc del Santander?

L’avantatge del Santander és que és espanyol, quelcom que ajuda molt a l’hora de fer qualsevol consulta en directe. Amb qualsevol dels altres, amb Blackrock o amb Norges, sempre és més complicat. L’única cosa especial que té el Santander és que mai saps què farà amb les seves accions. El mercat constantment ens pregunta.

L’any passat, el fons Brookfield es va plantejar llançar una opa sobre Merlin.

Els que portem aquesta companyia no creiem que sigui nostra i que tinguem dret a defensar-la amb ungles i dents de qualsevol opa. Si es produeix alguna cosa, algú li comprarà al Santander el seu paquet i després haurà de llançar una oferta. La nostra única obsessió ha de ser defensar el preu més alt possible en interès dels accionistes minoritaris. Aquests mandats que la gent diu de defensa en realitat són de defensa de la seva butaca. No és acceptable.

Tenen el 14,5% de l’Operació Chamartín de Madrid. Han tornat a negociar comprar el 75% del BBVA, com el 2019?

No ha tornat a haver-hi cap tipus de negociació ni contacte. Estava tot absolutament tranquil fins que el BBVA va intentar suprimir el dret d’adquisició preferent que tenim els altres socis en cas que vulgui vendre. Va aprovar eliminar-lo a la junta i l’hem portat a arbitratge, que esperem per a finals d’aquest any o principis del vinent.

Creu que el BBVA prefereix vendre a un tercer per no beneficiar el Santander?

La meva lectura particular, que val el que val, és que no pesa res o no hauria de pesar res, seria bastant infantil. El Santander qualsevol dia vendrà. El que crec que ha pesat és la intenció de maximitzar el preu de venda. Algun banc d’inversió li haurà dit: si hi ha dret d’adquisició preferent, et diran que primer parlis amb Merlin i després els truquis. Té sentit per a ells, però no per al projecte, per a Espanya ni per a nosaltres.