Les opcions de telefonia mòbil amb voluntat de ser sostenibles ecològicament guanyen a poc a poc quota en un mercat limitat per l’obsolescència cada vegada més precoç del programari. Firmes com Smaaart, especialitzada en recondicionat de mòbils, ha multiplicat la seva facturació en els últims anys compaginant preus competitius amb una menor petjada ecològica; així aconsegueixen donar-li fins a tres vides a un telèfon. Mentre altres marques amb una mica més de trajectòria, com Fairphone, Teracube o Shift consoliden els seus models basats en telèfons amb vides útils més duradores.
Les iniciatives que busquen compaginar una finestra al món compactada en un dispositiu tecnològic que cap en la teva butxaca i una cura responsable del medi ambient no són noves. Com a mostra, Fairphone, una marca fundada a Amsterdam el 2013 i que es dedica a fabricar mòbils de «comerç just».
Vigilen que les condicions laborals de totes les persones que intervenen en la seva cadena de producció siguin dignes i intenten dissenyar telèfons que durin més temps que les marques més condicionals. Al setembre del 2020 van treure a la venda el seu tercer model.
Un altre projecte amb una voluntat de minimitzar els seus impactes ecològics és Teracube, un fabricant d’origen estatunidenc que ofereix quatre anys de garantia per als seus terminals. El que incentiva la reparació dels mateixos i l’allargament de la seva vida útil. En aquest sentit l’alemanya Shift explota un model similar. Ells han creat un dispositiu «modular», és a dir, on totes les seves peces són fàcilment substituïbles i les reparacions barates. El desavantatge competitiu a curt termini d’aquests tres models és el cost d’aquests, que no baixen dels 400 euros.
Aquí entra a competir el negoci dels mòbils reconvertibles, que per un import d’entre el 30 i el 50% més barat ofereix terminals amb menor petjada ecològica. «Recondicionar un mòbil genera uns vuit quilos de CO₂, mentre que un de nou genera uns 60 quilos de CO₂. A més dels 56 quilos de matèria primera que es necessiten extreure per a fabricar-lo», expliquen des de l’empresa d’origen francès Smaaart.
Més de 35 anys
Aquesta firma va ser fundada originalment al sud de França fa més de 35 anys, encara que al 2011 va adquirir una «segona vida». La direcció va decidir tancar el servei de postvenda de mòbils i fer fora els treballadors. La Solució va ser que diversos dels directius cessats van ajuntar les seves indemnitzacions i van crear aquesta marca, ara especialitzada en el recondicionat de mòbils.
El 2019 van tancar amb una facturació de 10,5 milions d’euros, el 2020 van facturar 20,5 milions i aquest 2021 esperen tancar-lo en els 25 milions. La seva quota de mercat, a poc a poc, creix; igual que la de part de la seva competència; segons reconeixen.
Aquesta empresa opera al sud de França i ara està començant a expandir-se per Espanya i part de Bèlgica, seguint una filosofia de proximitat. Aquest 2021 va anunciar l’arribada al mercat espanyol, i va iniciar la seva marxa amb el llançament de la seva pàgina web en espanyol. Smaaart treballa amb un important ventall de marques, la qual cosa afavoreix que l’usuari trobi allò que necessita o desitja en productes com Apple, Samsung o Huawei, entre d’altres. El transport dels productes i de les matèries primeres és un dels focus de major contaminació.
Actualment la indústria de la telefonia mòbil generalista es basa en una cadena triangular. A l’Àfrica subsahariana, principalment, s’extreu el liti per a les bateries. Aquest es desplaça al sud-est asiàtic per a la fabricació del terminal i després el producte viatja a Europa o els EUA, on passa finalment a la butxaca del client.
Programari, pendent
«Tot el que sigui intentar reutilitzar materials ja extrets és positiu, especialment en un territori com la UE, que és dependent dels materials de l’exterior», opina l’investigador de l’Observatori del Deute Global (ODG) Alfons Pérez. Especialment, segons destaca, les bateries, que són una de les peces més problemàtiques, perquè el liti és un material limitat que s’usa per a molts productes tecnològics i els índexs de reciclatge dels quals són baixos.
Segons expliquen des de Smaaart, són capaços de recondicionar dues vegades un telèfon de manera que la seva venda posterior continuï sent rendible, la qual cosa els permet donar-li fins a tres vides al dispositiu. I amb una mitjana d’entre 18 i 24 mesos per ús, pot allargar la seva existència fins a sis anys.
No obstant això, el problema programari és una de les principals traves per a allargar la vida útil d’un telèfon, ja que les aplicacions cada vegada són més exigents amb la terminal i provoquen que, malgrat que el «xassís» estigui bé, al motor li costi respondre. «No només cal reutilitzar els telèfons, sinó que cada ús ha de durar més temps», insisteix Pérez, de l’ODG.
