Si el càlcul de les pensions de jubilació s'elaborés amb una simple divisió, les pagues dels nous pensionistes catalans fregarien els 1.365 euros mensuals. El motiu? Perquè equival al 77% del salari mitjà dels treballadors sènior, els que estan a punt de jubilar-se (56-65 anys, que declaren ingressos anuals de 24.832 euros). Però les matemàtiques simples no serveixen per a un tema tan complex i de múltiples arestes.
Aquest 77% no és una xifra a l'atzar. Segons l'últim informe «Ageing Report» de la Comissió Europea, on analitza l'impacte de l'envelliment, aquest percentatge és l'anomenada taxa de reemplaçament que té el sistema públic de pensions a Espanya avui dia. Aquest indicador compara l'import de la primera pensió que es reconeix al nou jubilat amb l'últim salari de la seva vida laboral. Per exemple, la paga hauria de fregar els 770 euros per a un acabat de retirat amb un sou de 1.000 (en dotze pagues). L'espanyol és un percentatge molt generós, tenint en compte els dels altres països de la UE. En cap altre país les pagues públiques són tan elevades en comparació amb l'última nòmina. Però això canviarà: per al 2070, la previsió de Brussel·les és que els nous jubilats es quedin amb una prestació pública raquítica, de 732,5 euros mensuals. En resum, amb una pèrdua de 630 euros per mes respecte als valors actuals. Aquest pronòstic demolidor obeeix una única causa: estima que la taxa de reemplaçament, la que ara està en aquest 77%, caurà fins al 41,3% d'aquí a mig segle.
Espanya serà el territori europeu on més es deteriorarà el sistema públic si es compleix aquesta previsió. «En el cas d’Espanya -diu l’estudi-, l’acusat descens reflecteix el nombre més gran d'anys per determinar les pensions (de 25 anys, en comparació amb els 15 anteriors) i la introducció del factor de sostenibilitat». Això sí, el Govern s'ha compromès a retirar-lo i ha pactat la introducció d'un nou barem anomenat índex intergeneracional, del qual encara no es coneixen detalls. El seu objectiu serà el mateix, garantir la sostenibilitat del sistema tenint en compte l'increment de l'esperança de vida; les pagues seran més baixes, però es cobraran durant més anys, perquè l'estimació és que els homes visquin de mitjana fins als 86 anys (davant dels 81 actuals) i les dones, fins als 91 (en comparació amb els 86 de 2019).
La taxa de reemplaçament mitjana actual a la UE frega el 46%, com consta en el mateix informe, principalment perquè molts països combinen les prestacions públiques amb les privades. De fet, Brussel·les defensa una altra vegada la introducció de plans de pensions individuals o d'empresa, tot i que utilitza per a això un exemple poc comparable amb la realitat espanyola: Dinamarca. «La legislació vigent estableix que el factor de sostenibilitat s'aplicarà com a molt tard l'1 de gener de 2023 [...]. Els plans de pensions privats mitigarien la caiguda de la taxa de reemplaçament de les pensions públiques. Aquest és, per exemple, el cas de Dinamarca, on es mantindria estable al voltant del 57% de l'últim salari». Un sou mitjà danès fega els 5.850 euros, abans d'impostos, d'acord amb les estadístiques que difon el seu propi govern.
En cap altre país de la UE s'experimentarà un retrocés similar, de 35,7 punts. S'hi acosten Letònia (-34,7), Portugal i Polònia (en ambdós casos amb una caiguda de 32,7 punts percentuals). En tot cas, els descensos són generalitzats i totalitzen una taxa de reemplaçament mitjana, per al 2070, de gairebé nou punts inferior a l'actual.
