El 14% dels directius espanyols reconeix haver cobrat part del seu sou «en B» en algun moment durant els últims tres anys. I després hi ha un altre 13% que si no ho ha cobrat és perquè no li ho han ofert, perquè el 27% dels càrrecs amb comandament en les empreses espanyoles estarien disposats a ingressar «en negre» part de la nòmina; tal com assenyala un informe d’Infojobs publicat ahir. I és que els directius que accepten o estarien disposats a cobrar de manera fraudulenta consideren que no guanyen prou i «necessiten completar el seu salari». L’estudi de la plataforma d’ocupació també assenyala que els ingressos «en B» són més freqüents entre els més joves i les persones en atur.

«Amb factura o sense factura», és una frase recurrent en moltes reformes que permet estalviar al client uns diners, guanyar de més al professional i que priva a l’erari públic d’uns ingressos dels quals després depenen la sanitat, les carreteres o les prestacions per als treballadors en ERTO; entre molts altres.

Els cobraments en negre surten d’una empresa que no declara part dels seus ingressos i que després els dóna sortida remunerant a treballadors o en altres transaccions. Infojobs posa el focus en el seu informe en l’últim graó d’aquesta cadena de fraus i assenyala que un de cada cinc espanyols estaria disposat a rebre tot o part del seu sou en «negre»; una tendència que malgrat la pandèmia s’ha mantingut estable respecte a anys anteriors.

Les conclusions que s’extreuen d’aquest estudi per raons de gènere, edat, nivell educatiu i categoria professional són diferencials, però destaca un denominador comú: a més atur, major possibilitat de rebre ingressos ocults. La predisposició a cobrar el salari «en B» és superior entre els aturats, on arriba al 35%. Això s’explica per la incompatibilitat entre la prestació per desocupació i altres ingressos.

En aquesta línia, un de cada quatre joves menors de 24 anys ha rebut ingressos «en negre» durant els últims tres anys. L’informe menciona els dos condicionants més importants per entendre aquesta tendència. O bé les empreses no ofereixen més alternatives (ho indiquen el 50% dels enquestats), o bé els treballadors es veuen obligats a buscar alternatives en l’economia submergida per obtenir uns ingressos que complementin uns salaris excessivament baixos (29%). També existeixen altres motius, com el fet de no voler pagar impostos «desproporcionats» (29%).